Avui plou

Caminava pels afores. Duia una samarreta sense mànigues i uns texans, res especial. Mirés on mirés, no hi veia ningú. Es respirava solitud, i durant una estona, m'agradava aquesta sensació. Per assaborir-la millor, vaig estirar els braços i vaig deixar que l'aire entrés a glopades a través de les meves narius. Amb els ulls tancats, vaig notar el tacte fred d'una petita gota d'aigua sobre la meva mà. Vaig mirar a banda i banda, i també amunt, buscant algún balcó que em digués d'on podia haver vingut, però no hi havia cap edifici al meu voltant. Mentre m'arrontsava d'espatlles, una altra gota va caure sobre el meu palmell. Tot seguit, una altra, començant així una pluja fina, que m'empapava mica en mica sense que me n'adonés. Excitada per la perspectiva d'acabar xopa, vaig aturar-me i vaig aixecar el cap, per tal que les gotes topessin contra el meu front i rellisquessin per tota la cara fent-me pessigolles. Baixaven suament des dels núvols, s'aturaven al meu front, em resseguien els ulls, alguna més atrevida s'aventurava al voltant del nas, i s'endinsaven dins la meva boca, o baixaven pel coll fins que la samarreta les absorvia. D'altres queien directament sobre l'espatlla, i relliscaven fins que entraven dins la roba, o arribaven a les puntes dels dits, i es balancejaven una mica per caure, finalment, al terra, que s'omplia de bassals a poc a poc.
Portava així deu minuts quan una gota una mica més grossa i ràpida que les altres, va caure al bell mig del nas. L'ensurt que va donar-me va fer que abaixés el cap immediatament. Una altra gota, pràcticament igual que l'anterior, va colpejar-me al clatell. Vaig protegir-me'l instintivament amb les mans, però més gotes em picaven els dits, cada vegada amb més força.
Vaig intentar trobar algun lloc on aixoplugar-me, però no hi havia absolutament res al meu voltant. Només jo i aquella pluja, que duplicava la seva intensitat a cada minut. Les gotes es feien més grosses, i més dures, i descarregaven amb força sobre el meu cos, fent-me notar petites fiblades de dolor cada vegada que entrava en contacte amb elles. Mirés cap a on mirés, veia gotes que cada vegada queien més ràpides i que cada cop s'assemblaven més a un raig d'aigua. Venien cap a mi des de totes bandes, i tot i que vaig córrer en totes direccions, les gotes continuaven rodejant-me, com si la pluja es retorcés per venir a parar contra mi.
Al cap d'una estona, eren tan grosses i fortes com pedres, algunes em colpejaven l'estòmac, d'altres al bell mig del cap, i també per l'esquena, les cames i els braços. Ni tan sols relliscaven pel meu cos. Només picaven, rebotien, i s'amagaven satisfetes dins un bassal. En alguns punts de la meva pell, els cops rebuts havien estat tan forts, que la pell em començava a saltar i s'hi entreveia una mica de sang. Cada vegada se'm feia més difícil caminar, i exhausta, finalment vaig caure de genolls, mentre la pluja continuava amb el seu martelleig. Al cap d'una estona em vaig desplomar al terra abatuda, mentre les gotes aprofitaven per caure amb insistència sobre ulls, boca, braços, pit, panxa i cames, recreant-se especialment en els llocs on la sang ja començava a ser visible de forma evident.
Vaig tancar els ulls vençuda, pensant estúpidament que les últimes paraules que havien sentit les meves humides i torturades orelles, eren les de:

- nena, agafa el paraigua.