AVUI NO PORTO CALCES

AVUI NO PORTO CALCES:

Aquell dia, per una sobtada i greu indisposició de la seva propietària, l’Abel (el seu jove i galant fill) va haver de substituir la mestressa de l’establiment, i tot i no tenir massa experiència en la matèria que s’hi despatxava, va saber assumir ben aviat les responsabilitats que dita propietària li indicà de forma gairebé precipitada, a l’hora que el feu sabedor que precisament en aquella mateixa data, tenia prevista la visita d’una representant d’una de les millors marques de peces que sol disposar a la botiga. No cal dir que li demanà, per damunt de tot, que fos el màxim d’atent possible amb ella i no regategés massa els articles, doncs a priori solen ser de molta qualitat i d’última moda, quasi sempre d’avantguarda, i que es despatxen molt bé i les clientes en queden molt satisfetes.

No feia ni una hora que aixecà la persiana de la botiga en qüestió, que entrà una noia jove, morena, alta, amb cabells llargs, elegantment vestida amb un conjunt de jaqueta oberta que permetia lluir una fina brusa que mostrava discretament un parell de generosos atributs femenins; amb això, s’hi acompanyava un faldilla per damunt dels genolls de color cru. Duia una petita maleta i un cop donat el “bon dia” de rigor, i estranyada per veure que en aquesta ocasió no era la propietària qui l’atenia, s’assabentà de seguida per boca del propi Abel, prèvia resposta a la salutació inicial, del perquè de la seva presència darrera el mostrador. En el fons se n’alegrà, doncs, la mestressa no era pas d’allò més simpàtica que diguem, i la imatge del seu nou i jove interlocutor, li donà més alegria i confiança per anar de seguida ja a per feina. Posà la maleta damunt del taulell i d’entrada li diu al nostre novell dependent: “Avui, estimat xicot, contràriament a l’habitual, no duc calces, ni biquinis, ni tangues, només porto mostrari de mitges, mitjons i peücs”. L’Abel va fer la pertinent tria, i un cop assolida la comanda, la jove representant se n’anà de la cotilleria tal i com havia entrat, si bé amb un somriure més obert que el de costum.