Avui, la paraula ahir ho devora tot

Avui, al marge d'aquests dies que no volen res de mi,
M'ennuego amb les paraules que no vaig saber-te dir,
I se'm torna l'aire una presó.

Avui, solitàriament educo el meu record
Per que pugui dibuixar-te sempre al meu costat
Com una promesa feta que s'acomplirà.

Avui, les nits se'm tornen carreteres comarcals
Fosques, velles i perdudes, amb hores per asfaltar,
I jo em perdo, sense mapes que m'indiquen on anar.

Avui, l'horitzó canvia de color i desapareix
Es confon a la distància del plor dels meus ulls,
I no hi ha sol que s'hi repengi, quan s'ha de fer fosc.

Avui, la paraula ahir ho devora tot
I la pluja em sembla inútil si no ens mulla a tots dos
Com ens va mullar aquell dia, d'alegria i primer petó.

Avui, sona la música trista de l'absència, amb la violència
D'un estavellar-se inevitable i abismal al teu record,
I cadavèric, assegut en el meu plany, em trobo sol.

Avui, al marge d'aquests dies que no volen res de mi,
L'agonia del seguir respirant un aire buit
M'ennuega com les llàgrimes, com el teu nom

Escrit en aquesta làpida.