Avui la gosseta m'ha tret a passejar ( a la Montserrat T. )

Dedicat a la Montserrat Tafalla d'RC i a tantes persones amants dels animal de companyia...

Avui la Kira, la meva gosseta, m'ha tret a passejar. Em direu que m'he equivocat en el subjecte, doncs no. Veureu, suposo que caminava com desganat i la Kira, que és molt espavilada( com la majoria de gossos) segurament ha notat que jo avui no agafava la corretja amb la força habitual i , sense adonar-me'n, ha començat ella a decidir el camí de la passejada.
Així que no ha volgut anar als arbres on dia rere dia, des de fa ja més de tres anys, la porto a fer el pipí i les caquetes, olora els mateixos matolls, les mateixes pedres... deu minuts i cap a casa.
Avui, la kira ha girat cap a l'altre cantó del carrer, m'ha portat fins el pas soterrat que hi ha davant de l'estació de tren de Mataró i m'ha dut fins el passeig del front de mar. De tant en tant, pel camí, s'aturava i em mirava entre estranyada i satisfeta tot remenant la cueta. Quan paràvem, oloràvem junts les aromes del carrer, els perfums que arrosegaven les persones, les primeres brises de mar...
Un cop a la platja, la Kira m'ha estirat de la corretja insinuant-me a la descarada que ens podríem deslligar l'un de l'altre... I ho hem fet: ella ha començat a córrer en totes direccions caòticament, no anava enlloc, tan sols volia assaborir la llibertat; jo, com estava una mica desganat, tan sols m'he assegut en un banc del passeig, he tancat els ulls, he inspirat la sal del mar i he deixat que la llum em traspassés el cos i mentre airejava els pensaments...He aturat el rellotge, he assaborit l'escalfor del sol i he sentit pau, la que se sent des de dins, la que et dóna serenor i satisfacció... Han estat tan sols uns instants, però ha estat tan bonic!
Al cap d'una estoneta, mig endormiscat, he notat que una llengua viva com una centella em llepava tota l'orella. En obrir els meus ulls m'he trobat una mirada agraïda, que satisfeta em deia: " Au, tornem a casa! "...