Avui ja en fas divuit

Encara que la memòria comenci a fer figa, hi ha moments, sentiments i sensacions que hi queden fixades i resisteixen l'allau de dades, fets i coneixements que emmagatzemem durant la nostra vida.
Recordo molt bé la il·lusió que ens feia tenir un altre fill i tu també devies tenir ganes d'acompanyar-nos, vista la celeritat amb que et vas fer notar, un cop presa la decisió de tenir-te.
Recordo que quan et movies, intuïa que series tossut i inquiet pels moviments bruscos de banda a banda del poc espai que tenies.
Recordo la felicitat al veure't, eres un bebè preciós rodonet i sa. No vas ser molt ploraner, però tenies la mania de remugar. Creixies depressa, semblava que volguessis atrapar al teu germà.
Recordo els tràfecs de preparar menjars, banyeres, vestir i desvestir i el plaer de fer-te dormir als braços cantant. Recordo bolquers, papilles, cançons, ralet-ralet, titeta pon, el conte d'abans de dormir, els llumets del sostre i la mà agafada fins que dormies. El cotxet convertit en tren de vagons, la xeringa del suero fisiològic, l'antibiòtic per a la bronquitis, la banyera plena de ninos, l'enrabiada al sortir de l'aigua i el pijama funda. Les teves cleques i el "bot" que feies quan ploraves.
Que n'eres de bonic, de destraler, de divertit, de carinyós, d'enfadós i quina ràbia et feia quan et xinxaven i se'n reien. No acceptaves les bromes i la crítica i potser encara ara et costa. T'agradava la falda i el coll (era igual de qui fos, mentre et portessin) i quan t'interessava alguna cosa, tombaves la cara i amb uns ulls com a botons, preguntaves i insisties fins que aconseguies que et féssim cas. I aquets clotets que se't feien i se't fan quan somrius, què donaria per veure'ls més sovint!
Recordo els petons de plàtan, les tossuderies, la teva insistència per sistema, les enrabiades, el "jo primer", la paciència del germà gran i els jocs compartits. Les col·leccions de cotxes, de ninos, d'animals, ...
Va arribar l'escola, amb els bols de cereals que el papa us donava mentre badàveu amb els dibuixos animats i els caps de setmana al poble, terrejant a la plaça, fent curses al bancal, mirant bolets a la roureda, jugant a l'era, anant a buscar el ramat o donant menjar al Pepito, llegint contes al costat de l'estufa, fent concursos de torres de Lego o el bufet del menjador convertit en porteria , quan plovia massa. Amb la bicicleta es va eixamplar la llibertat, l'espai, la velocitat i els bonys.
Vas començar a patinar i ho feies quan et venia de gust. Després va venir l'hoquei, el dibuix amb el Joan. Recordo la capa , les disfresses amb qualsevol bocí de roba, el davantal per ajudar a la cuina, el càvec per ajudar al tros, "jo t'ajudo, mama, jo t'ajudo, avi".
Més tard ja van començar els deures de l'escola, els dibuixos de bola de drac, rondinar quan tornàvem a peu a casa, les col·leccions de tazos, cromos, xapes.... i vam canviar els caps de setmana al poble per les estades als pavellons d'hoquei. Vam fer viatges, quilòmetres de carretera per a un partit cada cap de setmana, vas conèixer altres jugadors i vas fer noves amistats i, sobretot, vas assimilar una gran quantitat d'hàbits que et son i et seran molt útils a per viure i per a conviure.
Recordo els estius plens d'activitats, campus d'hoquei, les estades al poble, el Jumpernet i la Martineta i la trobada de la Terreta. Les construccions i els power-rangers van donar pas a la gameboy i l'ordinador. A l'escola treballaves de valent, fent matemàtiques amb la Cori i el Baldiri amb el Jaume. Un curs de sisè ple de vivències i activitats amb ganes d'anar a l'Institut, ganes de ser gran.
Institut, nous amics, nous professors i més autonomia. El càtering de dilluns i dimecres que no es podia menjar, crèdits variables, crèdits de síntesi, esquiades, intercanvis i viatges a França. Bones notes, la Tuna, que va propiciar una coneixença més profunda dels companys i et va conduir a fer grans amistats. I el Batxillerat amb el treball de recerca amb la Belen, el Pere Plana de Mecànica, el tutor que no s'aclaria i la por a la Selectivitat. I, a l'uníson, la dèria pels esports, digues-li futbol, hoquei, bàsquet, tennis, formula 1, motos... i el Barça sobretot, sempre informat de qualsevol notícia o esdeveniment. Arriba un punt en que s'emulsionen esport i amistat per crear l'equip dels tornejos d'estiu.
Tot queda , de moment, enrere, arribarà el cotxe i s'acostarà el moment de marxar a estudiar, t'animarem i t'encoratjarem, som conscients que te'n sortiràs, confiem en tu i t'estimem. Sabem que ets molt responsable, bona persona i amb voluntat d'aconseguir allò que et proposes, però t'enyorarem terriblement. Enyoraré la rialleta trapella de quan estàs content i el morro de quan estàs amoïnat. La casa serà buida i se'ns farà difícil veure la teva habitació neta, endreçada i amb el llit fet. Ningú demanarà el berenar ni preguntarà on és aquella samarreta que et vols posar. Esperem que no et faci peresa agafar el telèfon i compartir alguns moments des de la distància.
Sempre has estat independent i t'ha agradat mantenir el teu espai, i amb el temps has anat canviant les rialles per una carcassa més seriosa i eixuta. Sabem que és només això, una closca que amaga un cor dolç i tendre, massa sensible, que sap estimar i que tem que el fereixin (t'aferres a la màxima de:"més val prevenir....."). Sempre dic que la teva vida la tanques amb pany i forrellat i, de tant en tant, ens deixes la clau. Tant de bo t'acostumis a fer-ho més sovint.
Vola, comença aquesta nova etapa i sobretot, no t'oblidis de viure, d'assaborir cada moment. La vida és un regal amb moments deliciosos i d'altres d'amargs, imprescindibles per saber valorar aquesta riquesa, no t'ho deixis escapar. Viu, estima, riu, prepara el teu futur i sigues feliç encara que estiguis estressat.
T'estimem. Moltes felicitats , feliços 18!!!