Avui i demà

La Júlia se sentia tan bé... No sabia perquè, però aquella substància la feia feliç. Reia, es divertia, xerrava de coses sense sentit, però al cap i a la fi, feia riure a tothom.
Abans era una noia tranquil·la, estudiosa i fins hi tot vergonyosa, però quan va conèixer a en Pol a la disco es va fer més sociable. A vegades, la Júlia es reia per dins quan la mare li preguntava "què vas fer ahir per la nit?". La primera vegada li va contestar molt malament, es va posar molt nerviosa i fins hi tot va vessar el bol de la llet calenta.
Després, però, va agafar el truc i contestava "a ca la Marta", "estudiant amb les amigues", o "passejant pel port".

-Eh, nena -va dir en Pol despintant-la
-Què?- va escridassar-li a en Pol
-Estaves empanada, tia
-Collons, estava pensant en les meves coses! A tu què t'importa el que jo foti?-va cridar la Júlia
-Crec...-va començar en Pol, una mica confós- Que tu no vols sortir amb mi.
-Ja hi tornem a ser? El que passa...
-Escolta, maca: Crec que t'has passat amb la dosi de maria.

Llavors va ser la gota que va fer vessar el got. La Júlia ja no va tornar a parlar amb en Pol; va esborrar els seus e-mails i sms, va tirar els paquets de coca que li havia regalat en Pol la setmana passada i es va tancar a la seva habitació a plorar.
Collons amb la dosi! Ja li'n donaria ella, de dosi!
Quan el va conèixer a la disco, ell era un viciat de merda. I sortir amb ell només era possible si en tenies ganes i paciència de sant. Que si xeringues, que se esnifar, que si pastilla... Era un "mono-tema" del que sempre disfrutava en Pol, i poc després la Júlia.

-Què passa, Júlia?- li va preguntar carinyosament la mare
-Què vols que em passi? He tallat amb en Pol, he tirat tot el que estava relacionat amb ell, i l'he enviat a cagar. L'odio. És un viciat, i jo ho sabia. Em va enganxar a totes les guarrades aquelles i...És una merda! Estic plena de merda, al nas, a la sang i a tot arreu! Mama, soc una drogata!
-Júlia, filla!-va dir la mare esglaiada- De què em parles?
-Collons! Tu saps el que m'he fotut al cos? Coca i maria, mama, les dues coses! I cada dia! Quan et deia que anava a ca la Marta, o a estudiar o a passejar pel port, no feia més que fotre'm droga! I després me n'anava a casa de'n Pol, i allà fèiem tot el que ens donava la gana!
-Júlia! Si realment tot això que em dius és veritat... Ara el teu cos és jove, ho pots aguantar, però i després, Júlia, i després?
-Mama, no t'enfades?- li pregunta la Júlia a punt de plorar
-No. Si tu has fet el que volies, jo ja em dono per satisfeta. Si has volgut enganxar-te a la droga ha sigut la teva opció.

La mare va obrir la porta de l'habitació i va sortir. Ja mai més tornaria a prendre droga. Mai més. Si ho feia seria el seu problema.

Però... I després?