Avuí he vist el fred

Un relat de: Roget

Avuí he mirat per la finestra i he vist gent passejant, cadascú indiferent de tot el que l'envoltava i alguns, fins i tot, s'allunyaven dels qui pel seu costat passaven. Que curiós, m'he dit, una societat en la qual vivim aillats, un tant contradictori tot plegat.

De sobte m'ha entrat por. No, no vull viure una vida on no traga res de la gent amb la que em trobe, al metro, a la tenda, al carrer… o inclús els veins! Quina relacio podem tindre amb ells? Segurament no molta… Desaprofitem oportunitats… Segur que guarden coses importants, interesant.

Avuí ha anat a l'estació, havia d'anar a València i, mentre comprava el billet se m'han caigut les claus a terra. Una dona, uns trenta-cin anys tindria, me les ha arreplegades i me les ha donades amb un gran somriure a la boca. No sap com li ho agraisc. No ha passat indiferent, sinó que m'he les ha arreplegades i damunt m'ha regalat un gran somriure, el millor regal que m'han fet en tot el dia. De segur que si tots siguerem com aquesta dona no tindriem tan sovint aquest sentiment de soletad que, desgraciadament, tan codidià és en les nostres vides. Amb un simple somriure, el pes d'un somriure diria en Feliu.

Però desgraciadament no és aquesta la nostra societat. No. No vivim amb una societat solidaria, sinó egoísta i freda, molt freda. Però a partir d'ara em propose acotxar a tots aquells que tinguen fred, a tots aquells que es senten sols i fins i tot, als que sembla que tot els va bé, encara que açò siga regalar un simple somriure. Pense donar les gràcies per res. T'hi apuntes?

Comentaris

  • Jo hi pujo![Ofensiu]
    Samfaina | 19-02-2007

    Pujo al tren de les gràcies i els somriures per no res! A veure si la gent s'hi enganxa...és cert que som freds, llunyans, que ens aïllem i ens feim por...és hora de canviar una mica tot això, Gràcies pel comentari! T'envio un somriure telepàtic "per no res"....Besades des de Mallorca,
    Gina.

  • que farem...[Ofensiu]
    Rogal Mar | 15-02-2007 | Valoració: 8

    es veritat, aquesta societat no regala n'hi un trist somriure, jo m'apunto que no sigui dit!!!
    Ets molt bo per cert i merci pels comentaris!!

  • Un somriure[Ofensiu]
    l'home d'arena | 15-02-2007

    Com ginebre, jo també m'apunte. A veure si entre tots capgirem el destrellat.
    Una abraçada d'un alltre xé de la Marina.

    SALUT, "tocaio" !!

  • ginebre | 15-02-2007 | Valoració: 10

    M'hi apunto!
    La porta oberta, acotxant-nos del fred, la reciprocitat avança com una onada, des d'un centre, ben endins, cap enfora. Els gestos gratuïts es reprodueixen, s'expandeixen.
    Bon relat aquest, i bona observació del que és realment important. I la llengua que uses, clar, la teva preciosa llengua surenya!!
    I endavant amb les lletres, creixent, avançant!

  • He agarrat el costum...[Ofensiu]
    AiDuS | 14-02-2007

    He agarrat el costum de llegir-te i comentar!
    Xè! Que no sabia jo la teua afició per escriure... Ho fas bé!! M'agrada! :)
    Salut!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Roget

Roget

33 Relats

105 Comentaris

29452 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:
[[Perquè la nostra vida és un relat]]

Xicon de Llíria (Camp de Túria), 17 anys i estudiant d'humanistic en 2n de batxillerat.

Sempre m'ha agradat llegir, de tot un poc. Ara m'ha donat per escriure i em sembla que continuaré fent-ho. M'agrada crear estes historietes, unes reals, altres d'imaginaries...