Avui he sentit la conversa de dos morts

Avui he assistit a una xerrada entre morts. Un home i una dona discutien a una parada d'autobús, dues persones joves i ja mortes. Ell completament cadàver i ella agonitzant. L'home no obria la boca, i la dona li feia tota l'estona preguntes i comentaris per tal que en donés l'opinió. Li deia entre d'altres coses que si creia que hagués estat millor que hagués avortat. Com ell no contestava, ella se'n donava la resposta i deia que segur que sí. Ella li deia que quan havia estat a l'hospital ni l'havia trucada. Que si era ximple per haver-ho deixat tot per ell. Que d'ara endavant podia fer allò que li donés la gana que ella no en diria res…Ell feia silenci, un silenci d'indiferència. Un silenci que insinuava el principi d'una futura fugida a les que la dona semblava que n'estava acostumada, però aquesta potser en seria la definitiva. Ella apurava la cigarreta. La mort els rondava, no sé si a un o a l'altre o a tots dos. Només una vida en la pobresa o sense que ningú t'estimi de debò pot fer arribar a les persones a aquest punt. Jo els tenia al davant i em tapava la cara per no veure'ls, tot i que ni em miraven, ni existia per a ells. A més, els escoltava per aprendre alguna cosa, també m'havia passat pel cap marxar perquè no sabia com m'afectaria aquella xerrada entre moribunds, però m'hi vaig quedar, pensava que algú m'havia portat allà a sentir aquella conversa. L'autobús encara trigaria, no m'hagués atrevit a intervenir-hi, tot i que m'hagués agradat fer-ho, presentar-me com una pacificadora i dir-los, si us plau, no veieu que us esteu fent mal.