Avui he descobert que estic mort

Avui he descobert que estic mort.

No sé quant de temps portaré axí, però no ha estat fins avui que ho he descobert. Aquest matí, al desperta-me, em sentia cansat, com si no hagués dormít bé. Vaig dirigir-me cap al bany amb desgana i em vaig dutxar amb aigua ben calenta, com a mi m'agrada. Un cop acabada la dutxa, i per alguna raó que encara no entenc, em vaig quedar una estona mirant el vidre entelat del mirall, fins que finalment vaig tornar a la meva habitació per vestir-me.

Com sempre, vaig esmorzar el primer que vaig trobar acompanyat d'un got de llet ben freda, davant del televisor, sense prestar massa atenció a la mala programació dels dies d'estiu al matí.

Cap a quarts de deu vaig agafar les meves coses i vaig sortir amb presses per agafar el tren. Finalment vaig arribar cinc minutets abans, amb la qual cosa em deixa prop de quinze minuts per estar assegut en qualsevol banc de l'estació (el tren sempre bé amb retard quan arribes a l'hora). Normalment em passo aquests minutets perden el temps amb qualsevol tonteria: anant amunt i avall per l'andana, observant la gent que poc a poc arriba, donant copets a una llauna de refresc,... Avui se m'havia dinat per agafar el mòbil: em va sorprendre trobar-hi una trucada perduda, normalment mai hi ha res (la veritat és que mai he estat una persona gaire popular), encoriosit vaig mirar de qui era, però va resultar ser d'un número ocult, així que vaig pensar que seria una trucada de propaganda o algo així. "Ja tornaran a trucar" em vaig dir.

Em sentia tan esgotat que ni tan sols em vaig aturar a dir hola als companys que se'm creuaven pel camí. De fet va ser un dia rutinari, i si no fós per la tuberia d'aigua calenta que va rebentar-se al lavabo i un terrible mal de cap que va anar apoderant-se de mi, es podria dir que va ser un dia com qualsevol altre.

Per sort, avui només treballava mitja jornada, així que quan va ser l'hora vaig anar depressa a a agafar les meves coses, vaig entrar al labavo (tot i que per culpa d'aquella tuberia semblava més aviat una sauna) i vaig rentar-me la cara amb aigua freda, per veure si així m'aclarava una mica la ment. Vaig mirar uns instants el mirall entelat i vaig marxar.

En el viatge de tornada amb tren em va resultar estrany veure lo buit que anava, però no li vaig donar gaire importància, i em vaig passar el viatge veient passar paissatges a través de la finestra. Al mòbil apareixia una trucada perduda d'un número ocult.

En arribar a casa estava tan fet pols que vaig caure rodó al sofà i em vaig quedar adormit. Al despertar, un altre cop la maleïda trucada perduda, però almenys em trobava molt millor, així que finalment vaig decidir-me per acostarme al ciber que hi ha uns carrers més avall de casa meva. Vaig mirar-me el correu: 78 missatges nous. Practicament tots, excepte un parell de propaganda, eren d'un remitent desconegut i sense assumpte, així que els vaig borrar tots sense pensar-m'ho.

Quan vaig tornar a casa, de nou hi havia una trucada perduda d'un número desconegut al mòbil.

Quan ja era quasi l'hora d'anar a dormir, el timbre va sonar. Vaig acostar-me a la porta i vaig obrir. Em vaig quedar paralitzat al veure la mort, encaputxada de negre al davant meu. Va mirar-me amb els seus ulls grisos i va dir-me:

-Es pot saber on t'havies ficat? Porto mesos buscant-te, no contestes al mòbil, no llegeixes els meus e-mails... si almenys tinguessis contestador t'hauria pogut deixar un missatge. Vinga, agafa les coses que marxem.

Diuen que quan et vas a morir, tota la vida et passa per davant, però no va ser així. Tan sols vaig poder pensar en tu, tot i que fa anys que no et veig. En les distàncies que ens separa, en els sentiments que dins meu vas despertar, en la teva veu, els teus ulls, el teu rostre...

La mort, però, va interompre els meus pensaments i em digué:

-No parteixis: Aviat estarà amb tu...