avui és un altre dia d'aquells

Un relat de: cabopolonio

Avui com sempre m'he despertat per culpa de la meva germana , ja els cops de porta no em són tan irritants, i he aconseguit dormir-me perquè estic massa cansada.
Però igualment no he pogut descansar, han vingut uns obrers a casa per posar una d'aquelles portes que llisquen , vulguis que no una pijada que costa massa.
I també està la dona de fer feines i per tal de que ella pugui fer el seu treball m'he aixecat per no fer res.
He llegit el diari i poca cosa més.I torno a sentir-me com sempre , ningú.
Nningú perquè no se amb qui parlar, no se amb qui anar...no se res.
Bàsicament no se viure.
El meu psico em diu que tinc de donar-me llicència per estar "de dol"i no ho accepto, tinc salut, tinc tot...perquè he de tenir el privilegi d'estar malament mentre que cada 4 segons es mor un nen?
Jo potser sóc estranya però no ho penso aceptar mai, tinc que donar gràcies.
Encara que a vegades segueixo plorant i em sento menys que la gent del meu voltant.
També és cert que no esta a les meves mans estar totalment bé.
Molta part ho té la meva família perquè puc estar tot un dia bé i en 30 min.desmoralitzar-me tant com per seguir aixi durant dies i dies.
Tinc ganes de que acabi tot , tinc ganes de mirar cap endavant amb esperança, no amb por com ara...
Tinc ganes de VIURE!

Comentaris

  • vinga noia[Ofensiu]
    Shu Hua | 21-10-2004

    ànims, no diguis mai que no tens raó per sentir-te trista. Cert que es moren nens, però desenganya't: qualsevol petita cosa que ens passi a nostraltres mateixos li donarem més valor que una gran desgràcia que li passi... a algú, i més si no el coneixem. és la vida. Els nens petits sabne el que volen i no tenen por de demanar-ho.
    Tens moltes coses i això està molt bé. Ara no et faci por averiguar què és que no tens. Per més que no vulguis plorar, el teu cos sap el que vol i el que no li vols donar: atenció. Escolta't amb atenció, fica`t a dintre teu, no tinguis por d'arribar al final, escriu, escriu motl i molt i plora si en tens gantes, faltaria més. En acabar, escriu alguna cosa alegre, podries probar amb un conte, recorda una vivència bonia, menja una mica de xocolata i anima't.

    un petó

  • S'ha de començar per aquí...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 19-09-2004

    per dir ben fort que vols VIURE (però així, com ho has escrit, en majúscules). Planta-li cara als problemes i mira endavant; potser ara tens un mal moment però n'estic segura que el futur que t'espera serà molt millor. En castellà diuen "no hay mal que cien años dure", doncs això! que ja queda un dia menys perque tot se solucioni!

    Apa maca, una abraçada ben carregada de màgia i sobretot de molta força per remuntar el vol!