Avui és l'últim dia de l'any!!

Avui és l'últim dia de l'any i voldria parlar sobre el terme d'HOME, d'HUMANITAT, quant a la seva concepció social. Concepte que, d'altra banda, l'hem heretat dels grecs atenencs del segle V aC quan deien que "l'home és la mesura de totes les coses" i que Sòfocles (l'obra del qual encara té vigència per la preocupació fonda i autèntica amb què entén els conflictes humans, per l'angoixa i inquietud que transpiren els seus personatges) encara anirà més enllà quan fa dir al cor, en el primer "estàsim", de la seva obra ANTÍGONA: "nombroses són les coses admirables, però cap n'hi ha de més admirable que l'home" i després de citar totes les facultats que al seu entendre caracteritzen l'ésser humà, acabarà el parlament coral: "posseint un saber estranyament dotat cap a la tècnica, s'encamina unes vegades cap al mal i altres cap al bé..."
Aquesta Humanitat, aquest HOME ha fet reflexionar a molts intel·lectuals a través d'assajos filosòfics i també ho ha fet, com hem vist abans, mitjançant la literatura en tots els seus gèneres, un d'ells és la poesia, per això m'he permès transcriure un poema del recent desaparegut Miquel Martí i Pol:

A voltes,
una tarda qualsevol,
la tendresa s'instal·la a les paraules
i una pluja finíssima
fa esclatar flors als aiguamolls
i fa créixer gespa als rostos.
Llavors,
fa de bon rossolar
per un pendent de mots
degudament aseptitzats
i assabentar-se,
entre glop i glop de cafè,
que en un altre país llunyà
la guerra encara persisteix
i la gent mor de fam.
Un, aleshores, fàcilment exclama:
quins malparits, els homes!
A voltes, ja dic,
la tendresa s'instal·la a les paraules

de "Vint-i-set poemes en tres temps".

Què és el que no podem superar? Què és el que no fem bé? Per què una vegada i una altra el que estava malament fa més de dos mil·lennis, com és ara la tirania, els mals governs, l'opressió que produeixen guerres, fams... no s'ha solucionat encara?
A vegades, però, algun personatge literari com ara la mateixa Antígona, de la qual parlava més amunt ens diu:
"no he nascut per compartir l'odi, sinó l'amor"

Decididament, ella no és una "malparida" i no ho dic perquè sigui una dona, sinó perquè la visió de la pietat, de la JUSTÍCIA, entre altres, manca en nostre món.

És a dir hi CALEN moltes Antígones, per entendre'ns.

Barcelona 31 de desembre de 2004