AVUI ENS MANIFESTEM PERQUÈ N’ESTEM FINS ELS COLLONS DELS QUE ENS MANEN.

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina

La manifestació d’avui de la Plaça de Catalunya és diverses coses. En primer lloc és una queixa d’un poble que n’està fins els collons que li tinguin segrestada la democràcia i la política unes institucions que no el representen ni de broma, uns magistrats posats a dit que es creuen amb el dret de negar-nos els drets més elementals i un estat que en comptes de ser un lloc de convivència és una presó de pobles i de persones.

La manifestació d’avui es fa – i això caldria no oblidar-ho perquè immediatament s’intentarà manipular pels partits nostrats – en primer lloc contra els partits catalans. Com s’atreveixen a plantejar-nos un referèndum de costellada? Són uns pocavergonyes! Com s’atreveixen a trencar la unitat que al carrer hi és entre nosaltres? Per a això ens serveixen? Algú d’ells tindrà els collons i la barra de ser entre nosaltres? Hi serà i jo espero que sigui escridassat.

Pel que fa al govern espanyol, al Parlament espanyol, al tribunal constitucional, res a afegir al que sempre dic. Són imperialistes, no són demòcrates, es creuen amb el dret a oprimir i a no respectar. Són nauseabunds i tòxics. Marxar ben lluny d’ells és una qüestió de pura supervivència, com qui fuig de la pesta o del tifus.

I ara anem a Albert Camús – espero que malgrat el seu marxisme i el seu existencialisme la gent encara continui llegint pensadors tant honestos com Camus o Sartre – que a “L’home revoltat” diu, l’home revoltat és el que diu no – Raimon en faria una cançó sensacional d’això – però no és un home que només diu no, és un home que després de dir no, construeix un món nou, construeix un nova vida.

I això es el que farem nosaltres i per això avui serem al carrer i hi sortirem tantes vegades con convingui i farem vagues i farem el que calgui. Perquè l’home que no es capaç de dir no davant d’una injustícia no pot ser un home digne. I l’home que no és capaç de crear una alternativa a la injustícia tampoc ho és.

Ells ens diuen que ho tenim tot perdut, que hem fet el ridícul, que el que volem no pot ser i a més és impossible, que tinguem seny etc... En realitat estan cagats de por i saben que la seva única oportunitat és que ens creguem el seu farol i ens donem per vençuts. Però no serà així. Avui trontollarà Barcelona i cada dia trontollarà més. I ells veuran que no hi poden res contra un poble que vol ser lliure. I que, després, quan haguem assolit la victòria, els anirà a retrobar com a germans.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer