Avui em toca a mi

Un relat de: Jimbielard

El meu cor finalment s´ha parat en veure´t aparèixer per la porta. No sento res. Només com plores. Has deixat el plec de revistes sobre la tauleta . Jo ja no les podré llegir. Ningú sap per què ho he fet. Be, sí… Tu sí. Però que no et devori la consciència perquè no és el que vull. Tampoc sé si t´importa. De fet, crec que no. Ni tan sols sé per què plores. Sempre he estat sota la teva ombra o rere la teva personalitat. Ara estic impassible, com sempre, encara que a diferència d´ahir, avui sóc jo el protagonista.

Comentaris

  • El pou del oblit.[Ofensiu]
    Avet_blau | 25-05-2008 | Valoració: 10

    Viure com una sombra perenne.
    o com adorno per pasetjar:
    sobreviure, amb el temps en contra
    que et va recordant que ets una comparsa.
    es fa feixuc, i enfonsa en el pou del despreci, i l' oblit.
    La paraula i la mirada han anat morint, potser... ja fa temps.

    Avet

  • Clar de lluna | 25-05-2008

    ...uf, sempre hi ha molta foscor darrere aquetes situacions i molts sentiments i preguntes per resoldre. No obstant, m'agrada pensar que sempre hi poden haver altres solucions. Se m'ha fet curt, però deixes una bona reflexió. M'ha agradat molt, tant pel que expliques com pel que deixes d'explicar.

    Una abraçada!

  • SUICIDI?[Ofensiu]
    Cescpir | 18-03-2008

    que fort!! em sona a suicidi. val la pena? Trist.. però.. impactant.

    Cesc

  • crec..[Ofensiu]
    desmai | 22-02-2008 | Valoració: 10

    que normalment..qui més ens anul·la...és a qui més estimem...és per això que ens encobrim sota l'ombra...

    però és quan ens anul·len que traiem de dins la força per ser avui i sempre els protagonistes!

    és genial de veritat...és perfecte!

    una abraçada,

    Gemma.

  • que fort!![Ofensiu]
    anell | 22-02-2008

    viure eclipsat/da i anul.lat/da no es viure....
    tens tota la rao.

    Anell

l´Autor

Foto de perfil de Jimbielard

Jimbielard

71 Relats

252 Comentaris

90560 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona durant l'any del baby-boom i haig de fer cua per qualsevol cosa. He viscut sempre a Sant Andreu de Palomar, un poble mil·lenari annexat a Barcelona cap al 1897.
Fa poc que escric però he descobert que en gaudeixo i m'apassiona.
M'he anat fent gran, descobrint coses noves, aprenent el que m'agrada i el que no...

Per això us animo a fer qualsevol comentari que agraeixo per endavant.



https://joansamfainablog.wordpress.com/