Avui em sento bruta

Em sento sola a casa i tinc ganes de conversar, ganes de conversar de no res, només de saber que algú m'escoltarà o qui sap si jo escoltaré. Si! Més aviat és tracta d'això. No són ganes de conversar, són ganes d'escoltar alguna veu que em digui alguna cosa més del que em diu la veu que ja se'm està fent cansin a de la radio de tan repetitiva. Podria posar-me música, meva o poder del meu fill o de la meva filla encara que els veïns diguin desprès que faig molt soroll amb músiques estranyes, ja se sap, no tots podem tenir els mateixos gustos, però del que jo tinc ganes en aquest moment és d'enraonar. I truco per telèfon a una amiga, i em surt la seva filla i em diu que s'està dutxant. Penjo. I truco a la meva mare, i em surt el meu germà, que la mare s'està dutxant. I truco a la meva filla, i em surt la seva parella que la meva filla s'està dutxant.
Finalment truco a ma germana que no em contesta, i prenc la conclusió per similituds de que es deu estar dutxant.
I jo avui no tinc ganes de dutxar-me i em determino a no fer cap conversa i engrescar-me amb la lectura d'un llibre.
Però quan arriba l'hora d'anar al llit tinc l'estranya sensació de sentir-me bruta.