Avorriment

— Doncs a mi m'avorreix tot, guaiti que li dic, Sr. Grifeu.
— Va, amic Albert, vos com sempre tan exagerat.
— No pas aquest cop, ja us ho podeu ben bé creure, en aquest País i època que ens ha tocat viure, tot té un color tan gris, que no porta enlloc més que a un persistent avorriment.
— I aquestes estones, per posar un exemple, de pausades converses ben arrepapats a les nostres exclusives butaques del club?
— Indefectiblement avorrides.
— No us entenc! No m'estareu dient per ventura, que considereu buides de contingut les nostres habituals xerrades de les tardes dels dimarts?
— Si us plau, no em mal interpretéssiu pas, amic Grifeu, no he parlat en cap moment de buidor, sinó d'avorriment.
— Però, i disculpeu el meu astorament, no hi veig pas la diferencia.
— Doncs, és del tot evident.
— Doncs, us haureu d'explicar, si no us fa res que així us ho demani.
— Per a res, amic Grifeu, per a res. Vejam, per fer-ho d'una manera clara i meridiana, us en posaré un exemple.
— Sóc tot orelles, amic Albert.
— Vos teniu un fill advocat, oi?
— Bé que ho sabeu, la vostra filla és fiscal i més d'un cop els hem vist plegats evolucionant a la pista.
— Subtil metàfora.
— Ja sabeu que sempre m'ha semblat un circ això de la justícia.
— I alguna vegada heu remenat algun dels gruixuts llibres que emplenen les lleixes del despatx del vostre fill?
— Per descomptat que sí.
— Convindreu amb mi, que aquests llibres farcits de lleis i de jurisprudència, estan plens de contingut, oi?
— I tant.
— Però, heu aconseguit llegir encara que fos tan sols una pàgina sencera?
— Home...
— No, oi? I és clar que no. Per a vos com per a mi, que ens dediquem ara ja a no fer res, tot aquell ampli contingut del llibre, ens resulta d'un tal ensopiment que ens fa irremediablement avorrida la seva lectura.
— És veritat, en això teniu raó amic Albert.
— Ho veieu, Sr. Grifeu, ja sigui buida o plena de contingut, a mi personalment, aquesta vida em resulta del tot avorrida.
— Fins dimarts vinent, amic Albert?
— Fins dimarts vinent, Sr. Grifeu