Cercador
AVORRIMENT
Un relat de: Materile- Compartir:
AVORRIMENT
Feia anys que vivia sol, des que es va quedar vidu. Mai havia estat un home massa actiu ni alegre, era més aviat sorrut i un pèl trist, però la seva gran baixada anímica va ser a partir que es jubilés. Durant un temps els coneguts el trucaven per si volia compartir amb ells alguna de les seves activitats, i la resposta sempre era NO. La seva dona intentava animar-lo a sortir amb mil excuses, però els seus llavis es torçaven amb un gest de desgrat i de la seva boca sortia un so que volia dir NO.
Cada dia feia el mateix: es llevava a la mateixa hora, tant si era festa, plovia o estava cansat. Es dutxava deixant caure l’aigua com si fos una cascada que l’impregnés de vida, aquella vida que ja no sabia quan l’havia abandonat, en feia tants, d’anys!, potser ni l’havia coneguda. Anava a buscar el pa i el diari a la mateixa hora, i després menjava quatre galetes, només quatre. Seia davant dels vidres del balcó, hores i hores, sense fer res, amb la mirada perduda davant d’una paret de maons que pujava fins a tapar-li qualsevol altra cosa. El carrer era estret i no li arribava ni un tros de cel. Per a ell tot era gris.Només veia la seva pròpia solitud. Quan arribava la seva filla i li preguntava què feia, sempre responia “penso”, i quan li preguntava en què pensava deia “en res i en tot”.
La seva filla l’anava a veure cada dia: li arreglava la casa, rentava la roba i li feia una mica de menjar. Cada dia igual: un petó i un adéu. No hi havia conversa possible. La desídia més absoluta s’havia instal•lat en aquella casa, en el cor d’aquell home.
Un dia, quan la noia va arribar a casa del seu pare, el va trobar segut, com sempre, davant del balcó, però amb el diari a terra i una nota que deia: “Me n’he anat: estava avorrit”.
Materile
El torno a enviar perquè no sé si ho havia fet bé. Ja fa dies que el vaig enviar i encara no havia sortit. Perdó si m'he passat.
Comentaris
-
M'ha agradat molt el relat[Ofensiu]Josep Bonnín Segura | 24-07-2012 | Valoració: 10
Descrius perfectament el tedi d'una vida que s'està buidant dia rere dia. Un tedi que mata, destruiex, ho apaga tot i deixa restes de terra desolada.
Enhorabona.
Una abraçada des de les Terres de Tramuntana de Mallorca
Josep-Keops el beduí d'ultramar -
Anava a dir tedi, però veig que em repeteixo...[Ofensiu]Naiade | 27-02-2012 | Valoració: 10
Un relat que expressa on pot arribar a dur la rutina, la soledat, la negació a relacionar-se, a viure... Molt aconseguit Matarile
Una forta abraçada
-
...[Ofensiu]crohnic | 25-02-2012
Una història colpidora de com l'avorriment pels plaers que dóna la vida acaba destruint a un home... Molt ben desenvolupat i molt ben finalitzat. Enhorabona!!
-
Avorriment[Ofensiu]Materile | 25-02-2012
Estimada Una quimera,
Cada vegada que em fas un comentari quedo desconcertada: és clavat al que pretenc narrar, explicar. Ets fantàstica escrivint i interpretant!
Volia expressar aquest gran avorriment que a vegades s'instal·la en la medul·la de les persones i que forma part de la seva essència, i que en aquest cas l'avorriment el destrueix del tot.
Gràcies per ajudar-me amb els teus comentaris que tant útils em són.
Jo també estic contenta que coincidim en el concurs de sentiments, ja sé que no tinc cap número per guanyar, però veig els vostres, i les diferents maneres d'expressar, en aquest cas, l'avorriment.
Una abraçada no gaire bé, però no avorrida. -
Tedi integral[Ofensiu]Unaquimera | 25-02-2012
Realment, la vida d’aquest home, tal com la descrius, desprèn una forta sensació de rutina buida de sentit, d’actes sense plaer, de repeticions sense gaudi, fins al punt de resumir que la vida transcorre sense ell.
Finalment, és ell qui abandona la vida, tant avorrit com sempre havia estat.
El tedi amara de forma integral el text que relata el passar pel món d’una persona insensible al goig de ser viu, d’estar sa i estalvi, de tenir parella, descendència i amics que estan per ell i que acaben deixant-ho estar com una causa perdua: potser ho era, oi?
M’alegra haver coincidit amb tu en la convocatòria del concurs sobre els Sentiments, ni que sigui escrivint sobre un tema tan ensopit com l’avorriment... que com a mínim, ens ha distret uns minuts ;-)
T’envio una abraçada ben distreta,
Unaquimera
-
Un relat divertit,[Ofensiu]free sound | 23-02-2012 | Valoració: 10
d’una persona avorrida.
Les rutines i el no,
fan un final eixerit.
Felicitats.
-
si maria teresa t'has passat...[Ofensiu]joandemataro | 12-02-2012 | Valoració: 10
per demanar perdó per tornar a enviar un relat tan ple de missatge descrivint una vida tan buida, tant que colpeix i fa pensar i esperona a no caure-hi
una abraçadeta
joan
Valoració mitja: 10