Avis per navegants econòmics

-Sr. Director …fa massa temps que ho rumio… però no goso dir-li:

El que treballo no es correspon amb el que em paguen.

-Sí… té raó… Pot ser s'hauría d'esfoçar més.
Pensi que vostè té una família que mantenir.


Cal saber realment el punt de partida de la NOSTRA (de cada un) economía.


Quan un viu totalment condicionat per la necessitat inmediata, és que està esclavitzat completament.

Vegem el següent experiment:

Uns científics, varen fer la prova amb gossos. Un bon tros de carn amagat en un laberint de barrots. El gós ben alimentat, no té gaire problema en trobar-lo i menjarse'l. Per comptes, el gos famolenc, queda de seguida prés entre els barrots, en el seu intent desesperat de traspasar-los per tal d'arribar a la carn per tal d'alleujar les seves immediates necessitats. Difícilment es capaç d'obrir-se pas pel laberint i menjar-se la carn.

Per tal de respondre a questa qüestió cal ser sobretot, honest amb un mateix. Evitant qualsevol retret personal, propòsits desmesurats, especialment la culpabilitat o fàcils evasions. El bo, és enemic del millor. No cal ni trobar un moment millor , ni cercar, extractes, factures, PDAs ni ordinadors, ni res que no tinguem ARA entre mans. Basta paper i llapis.

Tinguem com tinguem la nau, el primer objectiu es surar. Aixó vol dir que, amb apuntar el que gastem o ingresem cada més, o cada día. (depèn del punt en que ens trobem). Ens farem conscients de si estem enfontsant-nos, o traient aigüa del fons de la nau. Doncs si ingresem menys del que paguem, o ens estem empobrint o estem empobrint a d'altres. Una mesura que de ben segur, es quelcom de globalitzat i globalitzable.

La millor manera de veuren's és fent-nos una foto. El que en una Empresa diríem un Balanç. Oblida't dels decimals: quatre conceptes. El que tens i el que deus, a gran trets.

Regla d'or: Primer de tot, NO T'ESPANTIS. Ja parlarem del crèdit. Un recurs avui molt promocionat tant engrescador com perillós.

De vegades parlar amb algú assenyat i de confiança pot ésser una gran ajuda. Els bons amics son una important font de riquessa encara que no puguin fer rés més que escoltar (que no es poc). El seu valor solidari es com el dels estalvis: Fonamentalment No son per fer servir: La qüestió és confiar en que son allà, a la teva disposició. Avui en día, el diner es més tabú que el sexe. Es més fàcil sentir les veritats de les relacions sexuals de la gent que de les comercials, igualment, de salut i de bondat, la meitad de la meitad.

No hi ha rés més onerós que la por i la desconfiança. Prou que ho saben els carronyers econòmics (els altres animals, son molt més honestos) .

Investigacions darrerament premiades amb el Nobel d'Economia. Entre ells, alguns psicòlegs, demostren experimentalment, la falsetat de prejudicis molt arraigats sobre La supossada perversitat consustancial de l'actuació econòmica de les persones així com de la seva racionalitat. (basta observar el moviments de qualsevol llibreta d'estalvis)

Un cop haguem pres consciencia econòmica d'on som. haurem assentat la base per decidir que fem: Si la nau sura, podem enfilar qualque port.


-María m'ha dit l'amo que si deixo de beure…¡Hem fa director general!

-Que bé a la fí deixaràs de beure…