AVENTURA ESTIUENCA

Un relat de: rnbonet

Esdevingué un estiu, en temps de vacances escolars. Érem joves i atrevits. Sempre havíem sentit curiositat per aquella torre abandonada des de feia anys. El casalot, vell i humit, gairebé restava ocult pels matossars i els arbres del que havia estat un jardí.
Un bon dia botàrem la tàpia, deixant el meu germà menut a l’aguait, per una emergència.
Avançàrem pel caminet d’entrada, esgarrapant-nos pels rosers ara sense cap flor, fins una finestra oberta i entràrem. Un silenci espès, xafogós, humit, ens envaïa. Una rata que rossegava uns trossos de drap fugí en veure’ns. Al nostre voltant, sofàs estripats, cadires trencades, ampolles per terra, algun matalàs brut i, just enfront de l’entrada al saló, el que ens va semblar un armari amb portes grans.
-L’obrim, a veure què té? –proposà Joanet, el més valent de la colla.
- Recorda Alícia!- exclamà la Maria, prudent.
-Allò era un espill, no un armari- replicàrem uns quants.
Atrevit, Joanet el va obrir de bat a bat. Una claredat ens va sorprendre. No tenia fons. Era l’accés a una sala enorme, amb llums potents, caixes amb paper i variada maquinària d’impremta.
Fugírem acollonits, cames tocant cul.
Dues setmanes després llegírem la notícia als principals diaris: “Descoberta banda falsificadora a un antic xalet de la costa”

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

256 Relats

1528 Comentaris

269644 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!