Ave Maria

Un relat de: Ossian
-Ave Maria Puríssima - Va dir Mossèn Esteve amb veu monòtona i salmodiant.
No rebé cap resposta. Sabia que hi havia algú a l’altre costat de la reixa, en notava la seva presència, la seva respiració, fins i tot va creure sentir els batecs d’un cor ben compassat i jove.
-Ave Maria Puríssima- repetí amb l’esperança que la resposta habitual, sens pecat fou concebuda, dispersés l’angoixa i el desconcert que li creixia des de l’estomac a la gola amb progressió aritmètica als segons de silenci que li dedicava fos qui fos qui hi havia a la banda de fora del confessionari.
Només va sentir la mateixa respiració i un perfum tan intens que apaivagava el dels ciris encesos. Començà a suar i a plantejar-se les possibilitats que tenia: cridar no li serviria de res car estava sol a l’església, fugir corrents tal i com tenia les cames, malmeses per l’edat , tampoc resultava una solució massa factible, de ben segur l’encalçaria abans no arribés a l’altar major , fos qui fos, i com fos, el propietari d’aquella respiració que li ofegava la seva.
- Qui ets? Per què no respons com hauries? No et van educar en la religió? Digues, vols confessar un pecat tan gros que no goses ni parlar?
- Sóc el supervivent del vostre pecat, mossèn. - Va dir amb veu clara i profunda l’home que estava agenollat al confessionari. - Sóc un dels seus preferits, se’n recorda, mossèn? Sap de què li parlo, oi? D’allò que anomenàveu la vara de Déu. Allò que tan us agradava que us toqués, allò que em refregàveu arreu.
El capellà sentí un calfred que li recorregué cos i ànima en un dir Jesús. Les imatges se li amuntegaven al cervell. Quants pecats havia comés? Amb quants infants? Per què apareixia ara aquella veu recordant-li tot allò que havia passat tants anys enrere quan el podien més les hormones que la fe? De cop un soroll metàl·lic li interrompé tots els pensaments.
-Digui el darrer crec en Deu, mossèn.
Només tingué temps de veure el canó entre els forats de la reixa i la fogonada que l’encegà abans de morir.

Comentaris

  • Enhorabona Finalista[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del X Concurs ARC de Microrelats "Aniversari" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL ANIVERSARI, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos - ARC


    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ......................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Aniversari” que s’editarà a finals de 2020.
    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).
    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................





  • comentari del jurat[Ofensiu]

    Text molt ben narrat, amb un ritme creixent molt mesurat i una riquesa de vocabulari i altres recursos literaris a destacar. Ambientació de gènere negre que permet al lector compartir l’angoixa del protagonista (fins i tot, en determinats moments un es pregunta si acabarà derivant cap al terror) i final impactant que ens acaba regalant un relat rodó aconseguit en un espai molt curt. A millorar: algunes errades ortogràfiques sense una importància excessiva i una puntuació mes consistent.

  • Patapam![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2020 | Valoració: 10

    Pecar i pecar, resoldre amb un pecat un altre pecat, el retorn del pecat mogut per un desig de venjança, de pecar, de fer pagar amb un pecat els excessos d'un pecador. Tot plegat, brutal,però molt ben narrat. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Ego non te absolvo[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-02-2020

    Pecat i penitència o crim i càstig?
    Feliç de llegir-te, Ossian!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: