Ave, Caesar imperator, morituri te salutant

Un relat de: Dorian

2007, Irak

En Mike es troba entre la multitud reunida fora dels barracons. Un gran desplegament de forces de la policia militar encercla l'atri des d'on el Secretari de Defensa, amb cara somrient i segut al costat del sergent, deu parlar dels detalls del viatge amb aquest. "El menjar era fred..." o "A Washington estan contents amb el seu treball aquí", qualsevol intranscendència de l'estil. El rostre del sergent era del tot diferent. Després de tres mesos a Iraq el seu rostre havia perdut la vitalitat dels dies de West Point. Els KIA ( Killed In Action, morts en acció) eren gravats a cadascuna de les seves arrugues facials. El somriure amb el que condescendia amb el seu amic de Washington era ben forçat, tant que semblava que algú invisible subjectes els seus queixos...

Finalment, algú de premsa comunicava des de l'atri a la munió reunida que el Secretari es disposava a dirigir unes paraules a la tropa. Es va fer el silenci, per diversos motius: uns quants continuaven creient en aquell home amb corbata; d'altres només cercaven paraules d'alè; altres seguien ordres... En Mike tenia curiositat per veure com algú sense vergonya actuava com el mes honrat dels honrats. Va ser molt previsible "El nostre paper aquí es crucial no només per els iraquians sinó per el món sencer..." "...sou l'orgull de la nostra pàtria, els primers en defensar la Llibertat front l'intolerància...". Etcètera, etcètera. No va poder aguantar tot el discurs. Es va dirigir furtivament cap al seu barracó abans de que algú aixeques el braç tot dient "Heil!". Un cop assegut al seu llit va contemplar les pertinences de la resta... Uns quants llits eren buits, els seus posseïdors havien anat a parar a la cara del sergent... Encara el fascinava com era possible ésser allà.

211 d.C, Roma Imperial

Cassius era a l'antesala del Coliseu. S' ajustava la seva armadura tot mirant els voltants. Prop de cinquanta homes l'envoltaven: uns ploraven; altres reien com maníacs m'entre es colpejaven amigablement; a un racó un nen que tot arribava a la seva pubertat s'ajupia i s'abraçava les seves cames... L'Imperi començava a justejar d'homes i feia servir als petits lladres de les seves presons per divertir als ciutadans. Avui era un dia especial. Un senador s'havia dignat a visitar l'antesala... Havia sentit que desitjava incorporar mesures mes humanes per als gladiadors. Potser espases mes esmolades amb verí a les fulles?

Les veus de la munió i altres sorolls guturals cessaren en obrir-se la porta d'accés... Els pretorians entraren tot apartant amb empentes als desgraciats. El senador no es divisava entre el munt d'escuts dels soldats imperials però Cassius va veure com l'encarregat de designar els grups de lluita s'apropava corrent a aquell cercle de llances i armadures. Tot seguit sortia i va veure com es dirigia cap a ell. "L'Il·lustre senador Pauliá vol parlar amb l'imbatut Cassius". La resposta d'aquest fou ajustar-se el casc i escopir a terra. "Pensa-ho be amic...tens la possibilitat de sortir viu d'aquí si aconsegueixes el seu favor... ". Cassius depreciava profundament a l'emperador Caracalla però encara mes a aquests hipòcrites fariseistes del Senat. Com a mínim l'emperador no amaga la seva desvergonya i no proposava mesures "humanitàries". No obstant, Cassius desitjava sortir d'allà i era disposat a escoltar les paraules del mateix Hades. Va assentir a l'encarregat i va agafar la seva espasa tot apropant-se al cercle de llances i escuts liles. La munió de condemnats s'apartava com si el gladiador emanes una força invisible (en realitat era mes simple, l'havien vist matar sense pietat) i així també es separaren els pretorians. El senador, gras, amb barba i toga blanca immaculada el va saludar afablement m'entre deia quelcom de "...es tot un honor...". El discurs fou molt previsible, propi d'aquells fariseus, però va resultar que la mesura humanitària era que avui deixarien en llibertat a tots els lluitadors que sobrevisquessin al combat. Al gladiador l'hi va causar indiferència tanta magnanimitat: si no l'alliberessin tendria que lluitar de la mateixa forma, i si eren disposats a alliberar-los volia dir que els tenien preparada una mort quasi segura. Cassius va restar inmovil davant del senador que, veient que no arribaven les gratificacions va decidir anar-se'n indignat. Encara el fascinava com era possible ésser allà.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Dorian

201 Relats

102 Comentaris

124622 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
"Milions son condemnats a una encara més fosca condemna que la meva, milions es revolten silenciosament contra el seu destí. Ningú coneix quantes revolucions a banda de les polítiques fermenten en les masses de gent que poblen la Terra."

"...human beings must love something, and, in the dearth of worthier objects of affection, I contrived to find a pleasure in loving and cherishing a faded graven image, shabby as a miniature scarecrow. It puzzles me now to remember with what absurd sincerity I doted on this little toy, half fancying it alive and capable of sensation."

-Currer Bell

"Soc la més eminent de les persones. I la més indigna"

-Mao Zedong

"The art of life is the art of avoiding pain"

-Thomas Jefferson

"It is a curious object of observation and inquiry, whether hatred and love be not the same thing at bottom. Each, in it's utmost development, supposes a high degree of intimacy and heart-knowledge; each renders one individual dependent for the food of his affections and spiritual life upon another; each leaves the passionate lover, or the no less passionate hater, forlorn and desolate by the withdrawal of his object."

-Nathaniel Hawthorne

"At eighteen our convictions are hills from which we look; at forty-five they are caves in which we hide"

-F.Scott Fitzgerald

"Imanishi se hallaba obsesionado con la idea de que a menos de que llegara pronto para él la destrucción, el infierno de la vida cotidiana se reavivaría y le consumiría; si la destrucción no sobrevenía inmediatamente estaría sometido todavía más tiempo a la fantasía de que le devorara la estolidez. Era mejor verse arrastrado a una catástrofe repentina y total que carcomido por el cáncer de la imaginación. Todo ello podía deberse al miedo inconsciente a que se revelara su indudable mediocridad si no se daba fin a sí mismo sin demora."

-Yukio Mishima

"Why did his mind fly uneasily to that void, as if it were the sole reason why life was not thoroughly joyous to him? I suppose it is the way with all men and woman who reach middle age without the clear perception that life never can be thoroughly joyous: under the vague dullness of the grey hours, dissatisfaction seeks a definite object, and finds it in the privation of an untried good."

-George Eliot

" [...]It is "your" congressman, "your" highway, "your" favorite drugstore, "your" newspaper; it is brought to "you", it invites "you", etc. In this manner, superimposed, standarized, and general things and functions are presented as "especially for you". It makes little difference whether or not the individuals thus addressed believe it. Its success indicates that it promotes the self-identificacion of the individuals with the functions which they and the others perform."

-Marcuse

"[...] how the drunk and the maimed both are dragged forward out of the arena like a boneless Christ, one man under each arm, feet dragging, eyes on the aether."

-David Foster Wallace

"That's the whole trouble. You can't ever find a place that's nice and peaceful, because there isn't any. You may think there is, but once you get there, when you're not looking, somebody'll sneak up and write "Fuck you" right under your nose. Try it sometime. I think, even, if I ever die, and they stick me in a cemetery, and I have a tombstone and all, it'll say "Holden Caulfield" on it, and then what year I was born and what year I died, and then right under that it'll say "Fuck you." I'm positive, in fact."

-J.D.Salinger

“The so-called 'psychotically depressed' person who tries to kill herself doesn't do so out of quote 'hopelessness' or any abstract conviction that life's assets and debits do not square. And surely not because death seems suddenly appealing. The person in who Its invisible agony reaches a certain unendurable level will kill herself the same way a trapped person will eventually jump from the window of a burning high-rise. Make no mistake about people who leap from buring windows. The terror of falling from a great height is still as great as it would be for you or me standing speculatively at the same window just checking out the view; i.e. the fear of falling remains a constant. The variable here is the other terror, the fire's flames. And yet nobody down on the sidewalk, looking up and yelling 'Don't!' and "Hang on!', can understand the jump. Not really. You'd have to have personally been trapped and felt flames to really understand a terror way beyond falling”
― David Foster Wallace, Infinite Jest