AVARS ANÒNIMS

- Avui, ho he aconseguit! Quan el cambrer del bar de sota casa m'ha portat el compte del cafè, ho he dit! Em tremolava la veu i tot quan li he deixat anar: Es pot quedar amb el canvi! No sé si per la manca de costum o per la cara que feia, m'ha preguntat: Es troba bé?
Aplaudiments i murmuris d'assentiment.
- Ja heu sentit el company Narcís. El primer pas sempre costa, però, per petit que sigui, tot és començar. Qui més vol explicar-nos els seus progressos?
- Hola, em dic Mercè i sóc avariciosa. Des que estic al grup he deixat de sentir-me una cosa rara, em va molt bé compartir amb vosaltres la meva experiència, sobre tot després de les recaigudes. Ara que s'acosten festes de Nadal, ja tremolo. Voldria que fóssim a deu de gener i hagués passat tot. Els nebots són grans i no fem cagar el tió ni res d'això, però sempre cal portar una ampolla de cava i un parell de barres de torró per quedar bé. Fa un parell d'anys em vaig presentar amb una capsa de la marca blanca del super, quines mirades!
- Gràcies Mercè pel teu testimoni! Ja saps, tots sabeu, que l'avarícia no és ni una perversió ni un vici, ni molt menys un pecat, per tant, no us heu de sentir culpables.
Més aplaudiments.
- És la primera vegada que vinc al grup. Tenia una empresa, una agència de viatges, el negoci anava bé. La gent fins i tot demanava un préstec per anar-se'n als mars del sud. Jo me n'he malfiat sempre de bancs i caixes, no em fotran pas! De tant en tant convertia beneficis en lingots d'or i els endreçava a la caixa de les mantes, sota el llit. Amb la crisi els rendiments ja no són el que eren i vaig plegar. Però els creditors i els viatgers que s'havien quedat a terra volien cobrar els deutes! Vaig haver de col·locar el patrimoni en un compte suís per convèncer-los de que no hi havia ni cinc al calaix. El meu advocat diu que si m'apunto als A.A. puc obtenir una reducció en la condemna.
Murmuris reprovatoris.
- Malalts, val! Pecadors, potser també! Però, estafadors, no! El vostre lloc, mestre, és la garjola.