Avaricia moderna

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Avarícia moderna


-Certament m’agrada en desmesura els diners, per tot el que comporta ser Ric. I qui -no? -Dic segur del què dic. -No em sento un avar per voler adquirir riqueses i viure bé. Si tingués molt, cada any faria una gran festa pel meu aniversari.

-Penso que, en la societat actual, l’avarícia té poc rebuig, vull dir que en el context actual amb l’afany de consum, l’avaria es considera sana.

-Home, tant com sana ..., una mica ho veig bé, ara ser un avar, un garrepa ...

-He llegit que pot ser un sentiment revolucionari, un vici del capitalisme.

-I que més?

-El contrari de l’avarícia podria ser, la generositat, la solidaritat ...

Portàvem una estona discutint. Érem amics des de l’institut i de tant en tant necessitaven trobar-nos per petar la xerrada. Avui mentre esmorzàvem a la terrassa d’un bar cèntric de la ciutat, sense saber com, la conversa se centrava amb l’avarícia.
Jo no em considero avar, com una persona que viu pobrament malgrat tenir molta riquesa i que no vol gastar-la. Ara bé, reflexionant el que diu el meu amic, potser sí que és un vici del capitalisme posseir coses, comprar per comprar, adquirir coses innecessàries.

-Pot ser l’avarícia moderna. No creus? - Em demana l’amic.

-Pot ser. - Contesto capficat.





CBMontse

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: