Avançar parades

      Entro al vagó del metro agraint haver agafat la jaqueta. Darrerament sembla que, per suportar els aires condicionats, cal dur més roba d'abric que al carrer.

      La noia que seu al seient del davant no té fred. Duu una samarreta de tirants que permet lluir les tires dels sostenidors taronges. Com han canviat els temps! Abans calia simular que no es duia roba interior, però avui en dia… Potser ella mateixa és conscient que la seva faldilla és massa curta i deixa la bossa de mà negra descansant sobre les seves generoses cuixes. Cargola el llibre de Català de 1r d'ESO, no té intenció d'anar a l'escola, i l'encabeix dins la bossa, d'on extreu un estoig de maquillatge. Es perfila el contorn superior de les pestanyes amb un traç ferm, sense tremolar-li gens ni mica el pols. No és la primera vegada que es maquilla fent servir un mirallet de butxaca al metro. Satisfeta del resultat, s'amanyaga la negra melena brillant i treu el mòbil, escriu un missatge i l'envia.

      Intento apartar la mirada, temo que es molesti per la meva observació, però les seves cabòries fan que se senti aliena a tots els qui l'envoltem.

      Comença a pintar-se les pestanyes. Per fer-ho, necessita anar-se apartant els flocs rinxolats del serrell que li cauen indolents per la cara. Prossegueix amb el maquillatge. Ara s'acoloreix els llavis mentre dibuixa un somriure que reflecteix la certesa d'estar gaudint la felicitat completa.

      Torna a treure el telèfon i contempla, triomfant, la resposta desitjada a la pantalla. Guarda l'aparell dins d'una butxaca interior, d'on apareix una capseta amb un blíster de pastilles anticonceptives. Se'n pren una amb total naturalitat, no se n'amaga gens.

      Miro l'indicador lluminós del recorregut del metro i comprovo que m'he passat de parada. Em disposo a baixar. Desfaré el camí passejant pel carrer. Segurament ella també hauria de decidir-se a recular. A la vida, hi ha temps per a tot, no val la pena avançar parades.