Autoestop[5]: El xicot de la caputxa

Un relat de: rautortor

Quan, per fi, vaig arribar al capdavall del passeig, se’m van apropar els dos policies. Com que m’havien vist parlar amb el xicot de recepció, volien saber els detalls de la conversa. Els vaig explicar fil per randa la meva fugaç relació amb ell i tot el tema de la bicicleta. Llavors, em van assabentar d’una agressió sexual al càmping i que tot apuntava al recepcionista. Acte seguit, em pregaren de telefonar-los si el veia i també es van comprometre a retornar la bicicleta al seu suposat amo.
De sobte, quelcom rodó, enorme, començà a tapar el sol de mitja tarda, superant la línia d’ombra de les cases. Encuriosit i sorprès, vaig alçar la mirada. A l’altra banda dels edificis aparegué un globus multicolor. I després un altre, i un altre... Tot un espectacle. En veure’m tan emocionat, un dels policies em va oferir una invitació per donar un tomb en el globus turístic. Per cert, no va caldre que insistís gaire.
A bon pas em vaig dirigir cap a la platja. Una gran multitud envoltava la zona d’enlairaments. El globus jeia al terra a mig inflar. El brogit dels cremadors aportava un punt de dramatisme a l’escena, sobretot per les flames que es movien tan a prop de la pell de l’artefacte. Poc a poc anà guanyant verticalitat fins que restà ben dret i movent la seva ufanosa panxa al ritme de la brisa. Aviat ens cridaren a la barqueta. Vam muntar set persones. Entre elles, em vaig fixar en un jove amb la caputxa calada que em resultava familiar.
Soltaren les amarres. El globus s’enlairà amb majestuosa parsimònia. L’ascensió fou suau, com una plàcida levitació. Des de l’altura hom podia resseguir la línia de la costa i gaudir de les múltiples perspectives que anaven apareixent a l’horitzó.

Tan bon punt iniciàrem el descens, el xicot de la caputxa es va girar cap a mi mentre es tocava els llavis amb el dit índex i el passava amenaçador d’una banda a l’altra del coll. Instintivament vaig mirar cap a la zona d’aterratge. La presència de la policia, si més no, em tranquil·litzà. De moment.

Comentaris

  • Ui, ui, ui![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-03-2017 | Valoració: 10

    Tens raó, quin perill la flama tan a prop de la tela del globus! Fa patir. I veig que el suspens continua, amb aquest gest tan clar del dit tallant el coll. Veurem com continua. Una forta abraçada, Raül.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

112 Relats

360 Comentaris

51584 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.