Autoestop

Un relat de: rautortor
El lloc era inhòspit. La carretera travessava una extensa planura, un ermàs ple de botges i pols. No es veia ni una ànima bellugadissa que trenqués la línia immòbil de l’horitzó.
I jo, allí, carregat amb una voluminosa motxilla, assegut a la vorera, esperant no sé què. Com, redimoni, havia fet cap a aquell desert? Recordo que venia de ciutat capital, que havia estat de festa amb uns antics companys d’acampada, que la cosa havia acabat malament, que me n’havia anat emprenyat i jurant que mai més no tornaria amb aquell grup d’inútils, que un camioner anònim m’havia deixat pujar a la cabina...
Sort que no feia fred, tot i que era molt d’hora.
Una cosa tenia clara, que, si havia vingut a dit, a dit havia de tornar cap a casa. Això de viatjar de franc sempre m’havia fet gràcia, malgrat el neguit que provocava en la meva mare la possibilitat que em trobés amb alguna persona malintencionada. De moment sempre havia resultat una aventura plaent i relativament segura. Fins avui.
Durant el parell d’hores que portava conscient havien passat tres vehicles. El d’una funerària, un transport especial d’excavadores i una moto, que vaig eludir fent veure que estava pixant. La veritat és que les motos sempre m’han fet molt de respecte.
Com més anava, més neguitós em posava. Mai no m’havia passat res semblant i el cap barrinava tot imaginant pel·lícules extravagants.
Dues hores més i res de res. I així fins a mitja tarda. Tot i l’absència d’oportunitats movia instintivament el polze cap amunt, com si intentés conjurar la meva trista realitat.
Serien les cinc tocades quan va aparèixer a l’inici d’aquella recta interminable una camioneta atrotinada i sorollosa, carregada de farratge. Abans no arribés on jo era, vaig aixecar ostensiblement la mà dreta, polze enlaire. Va aturar-se. Un home, vestit amb una granota texana, em va preguntar què volia. Li vaig explicar la meva situació amb cara de llàstima i va accedir de portar-me fins a la primera cruïlla, a uns quinze kilòmetres d’allí. Pitjor era no res.

Comentaris

  • Ho he endevinat[Ofensiu]
    Fremen | 19-01-2017

    No l'havia llegit. Però he imaginat que abans de la cruïlla hi havia alguna cosa! Ben fet!

  • Molt bon relat, Raül[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 11-12-2016 | Valoració: 10

    Llenguatge acurat i escaient, ritme perfecte, suspense per a fer interessant el relat i tots els ingredients necessaris per una lectura agradable.
    Ara feia temps que no treia el nas pel teu apartat i m'ha sorprès agradablement comprovar que tant en vers com en prosa et manegues meravellosament bé.

    Una abraçada i bones festes!

  • Fer dit[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-11-2016

    Mira que n'havia arribat a fer de "dit", jo! Era, com tu bé dius, una qüestió d'amor propi. Gairebé donaria per a un subtema del concurs: Viatjar fent autoestop.

    Que tinguem un bon curs relataire, Rautortor!

  • Nota pel lector[Ofensiu]
    rautortor | 21-11-2016


    A propòsit del final que alguns comentaristes em demaneu, a l’hora de cloure el relat havia pensat en diferents possibilitats.
    Amb tot, vaig optar perquè fos una simple anècdota d’un autoestopista amb mala sort. Tan sols vaig intentar que la situació fos, si més no, versemblant.
    De totes maneres, no descarto la possibilitat de continuar més endavant el viatge de retorn a casa.

  • Benvingut de nou![Ofensiu]

    Un relat amb un ritme excel·lent que no et deixa perdre el fil. Malgrat tot el final no l'he acabat d'entendre. M'he perdut alguna referència o és que té continuació? Benvingut a la nova temporada i molt bona sort!
    Edgar

  • Espero una continuació[Ofensiu]
    bloodymaruja | 18-11-2016 | Valoració: 10

    Quan comences a llegir, sembla una aventura banal fins que copses la situació terrible. Un relat que manté el suspense fins el final i que espero tingui una continuació... No me'l trec del cap.. Què li hauria passat al noi?.. Una abraçada, Raül

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 18-11-2016 | Valoració: 10

    Vaja molt interessant fins al final

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

128 Relats

405 Comentaris

64580 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.