Autoestop [i 7]: Home, sweet home!

Un relat de: rautortor

A poc a poc he anat recobrant la consciència sobre la meva caiguda del globus. Com més va més convençut estic que em va empènyer el recepcionista. Però, què li havia fet jo perquè em volgués tant de mal? Certament no acabo d’entendre la seva animadversió. Si només vaig deixar-li la bicicleta perquè la tornés al seu propietari...
De totes maneres, recordo que, en arribar a la recepció, el vaig veure discutint acaloradament amb dos individus. Amb prou feines si em va atendre. Em va contestar com de compromís. Es veia clar que estava molt capficat i inquiet. Al final, segons tinc entès, al càmping hi va haver quelcom més que una agressió sexual. La gent parla de drogues.
Però, per sort, l’incident va acabar favorablement per mi, tot i la trompada. Pel que podia ser, no res. I gràcies per poder-ho contar.

Tan prompte com vaig recobrar el coneixement, vaig deixar dit que no avisessin els de casa meva, que no calia preocupar-los. En realitat, volia mantenir impol·luta la meva reputació d’autoestopista saludable. Al mòbil, però, tenia dos missatges de ma mare. Un per recordar-me el dia de l’aniversari del pare i l’altre dient-me que m’havien telefonat alguns amics. Com si no sabessin que quan viatjo d’autoestop mai no contesto. Cada un dels meus viatges esdevé –voluntàriament– una mena d’escapada física i mental de la realitat quotidiana.
Segons els metges, en una setmana em refaré per complet de l’accident i podré viatjar sense cap precaució especial. Aquesta vegada, però, tornaré a casa amb els bitllets pagats. Primer en tren i després el ferri. De fet, ja tenia ganes de retrobar la tranquil·litat i l’ambient de la travessia. Sentia nostàlgia de la sirena del vaixell, del xipolleig de l’aigua i la seva olor salabrosa, del guirigall de les gavines, del mar!


En veritat, mai no havia passat per tants tràngols en un sol viatge. Fins i tot he arribat a pensar que alguna ment maquinadora d’intrigues ha trenat arterament els fils del meu destí. De totes maneres, caldrà tocar fusta i agrair-li que m’hagi deixat tornar sa i estalvi a casa. O no?

Comentaris

  • Fins al proper![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-05-2017

    Pobre noi, quantes n'hi han arribat a passar!
    Fins al proper curs relataire, ment maquinadora d'intrigues!

  • Bon voyage![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-05-2017 | Valoració: 10

    Raül, t'haig de felicitar per aquesta sèrie de relats. Crec que ja t'ho havia dit, però repeteixo que m'ha encantat la teva prosa, coneixent la teva poesia. Com dius, t'has deixat anar i has anat dibuixant una sèrie de peripècies tan ben trenades que semblen del veí del costat. Me les he sentit molt properes. Una forta abraçada i fins aviat!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

109 Relats

353 Comentaris

48961 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.