Autodestrucció:

5-4-3-2-1(aught!)
El cel plora estrelles de foc.
Els teus ulls em miren.
Hi ha una força que m'empeny...
encara no.

5-4-3-2-1.
M'has expropiat els dies.
Has aixafat el meu interior.
M'arrossegaré nit rera nit,
deixant gotes vermelles
al meu voltant.

Autodestrucció.
Adéu el món.
Adéu la vida.
Adéu a tot.

Autodestrucció.
Tots els segons s'esvaeixen.

"I tan és si l'esperança comporta desil·lusió"
perquè jo ja no hi sóc.
"I tan és si els meus somnis es desfan a poc a poc"

Els teus ulls m'agafen
La meva flama es desfà.
Ploren els dies acaronant
Sentiments i sensacions.
Amor i perdo.
Engany i indignació.

El cabell em cau.
Les tardes s'estavellen.
Les urpes a les galtes,
I aquestes es desfermen (cauen avall).
És apunt d'arribar...

Les pupil·les enceses,
dos vells fanals.
Orelles de nan,
Gepa de Notre Damme.
Plecs de roba,
Ferms quadres de Cézanne.
És a punt d'arribar...

El cos rígid.
Omplert de venes
Plenes de sang.
El físic tens,
Que lluita contra les paraules
Que més mal fan.
És a punt d'arribar.

És en mi,
És a dins,
Ben endins.

Com un crit.
un crit final.
Que s'endurà en forma de sospir
Les negatives d'un món gris.

És aquí,
Ja és aquí,
Res més a escriure.
Que surti el crit!

(...) I surt el suïcidi,
Mot escrit en mil racons,
De la meva habitació.

Perquè?

5-4-3-2-1 (aught!)
els astres lluiten per la seva eternitat.
Mentres que, mortals com nosaltres,
Mosseguem una vida que s'adorm enmig del mar.

I sense cap més raó,
Ni persona que no sigui jo,
AUTODESTRUCCIÓ.