Autocrítica (I)

Un relat de: intratable

Enceto una sèrie d'assajos sobre el que he publicat a relatsencatala.com. No intentaré justificar cap dels textos, sinó fer un exercici d'autocrítica que em permeti adonar-me dels meus errors i, amb una mica de sort, no tornar-los a cometre. Procuraré fer-ho cada deu relats publicats (sense comptar els d'Autocrítica) i en ordre de publicació. Això significa que la segona part pot tardar molt de temps en arribar, tenint en compte el meu ritme.
No intentaré fer cap meravella literària (tampoc en sé), només dir de manera plana i directa què penso dels meus relats, passat un temps d'haver-los escrit.

-In memoriam
Encara no entenc com és que van decidir publicar-lo al llibre de recull. I un cop llegit el llibre encara menys. Sincerament, li faltava alguna rescriptura ja que em sembla massa simple, sobretot per comparació amb la majoria dels escollits.

-Les conseqüències de néixer
Aquest relat se l'ha qualificat de "previsible". I ho és. Es tractava d'anar concatenant esdeveniments negatius i en aquest sentit em sembla que el relat no està malament. Però, com que és previsible potser hauria d'haver procurat millorar la part, diguem-ne literària; és a dir, hauria d'haver-me dedicat més al continent que al contingut (tot i que no m'agrada fer-ho).

-Repelència
En aquest text intentava fer una cosa que normalment em costa molt: descriure. En aquest sentit, crec que, més o menys, o vaig aconseguir. D'altra banda, algunes comparacions són massa "cutres", per dir-ho d'alguna manera. Per tant, li caldria una repassada.

-La meravellosa rutina.
Aquest relat, en el fons, no diu res. No transmet res. Per tant, format c:

-Impotència
Recordo que em va costar acabar aquest relat, bàsicament per les voltes que li donava a cada conector. Com recalcar que el protagonista ho estava passant molt i molt malament? Li calen un parell de repassades, em va guanyar la desesperació.

-Tots tips
Com ja se'm va comentar, a mi (ara) també em sembla que té pinta de relat moralista. Però el fet que no fos aquesta la intenció, em fa pensar que està mal escrit. M'agradaria poder-lo retirar.

-Vida i mort
Aquest assaig està dividit en tres parts que, a més, estan escrites amb estils diferents. Però les parts II i III no m'agrada com estan escrites. Són massa simples, tanmateix el contrast amb la primera part les fa indispensables. Per tant, els hi caldria una bona rescriptura.

-Agost sense vacances
No sembla un relat, sinó un monòleg del club de la comèdia. Tot i ser un conjunt de tonteries m'agrada.

-Obsessió
Aquest relat té dos problemes. El primer és que no queda prou clar perquè en Pitus no ha vist mai cap pit. La frase "En Pitus mai ha vist un pit, l'educació puritana imposada poc després de néixer ell li ha impedit" no és suficient per a que sigui versemblant la idea principal del relat. El segon problema és el final, massa abrupte (això té justificació, però he dit que no justificaria res).

-L'escriptor que sempre rescrivia
Aquest relat, en el fons, ja és una autocrítica. Com he dit abans, alguns dels meus relats necessitarien ser rescrits (o eliminats). Per això li vaig donar més voltes del que faig normalment. Tot i així crec que el final (un cop més) és massa abrupte.


RESUM: em queda molta feina per fer.

Comentaris

  • Exercici vàlid[Ofensiu]
    angie | 22-01-2006

    Autocriticar-se diu molt de l'escriptor, però penso que escrivim associats a un estat d'ànim i el que per a un dia és acceptable pot esdevenir criticable en només unes hores.
    La tècnica probablement serà la mateixa però el fons variarà.
    Molts cops necessitem escriure per viure, per respirar....

    Vaig a autocriticar-me una estona, sens dubte és recomanable!.

    angie

  • M'agrada molt [Ofensiu]
    boigboig | 22-01-2006

    la teva idea de fer autocrítica dels pròpis relats. Realment molt bé! Així supleixes una mica les crítiques dels altres, sovint tenim tendència a comentar els altres amb termes el·logiosos "per animar-los", però així es perd l'oportunitat d'anar millorant al detectar els pròpis errors.
    I, per seguir la costum, jo no et criticaré l'autocrítica! Però intentaré, un dia d'aquests, criticar-te un relat una mica més a fons (n'he llegit només tres a arrel de veure el teu blog citat al fòrum, ja veus, una volta immensa per tornar al mateix lloc).

    Boig!

  • Saps? Només et deixo un brevíssim comentari (ja te n'enviaré un altre de més complet en un altre relat, per a compensar-ho) per dir-te que penso exactament el mateix, de mi. Fins i tot he hagut d'excusar-me per alguns relats penjats aquí que després han resultat (o han inclòs, fota-li com vulguis!) pífies però pífies pífies, d'aquelles que pesen (a la consciència).

    Res més, aquí. Ja ho he dit i m'he quedat més tranquil.

    Salut!

    Vicenç

    PD: Pel que fa a "Vida i mort", cal reconèixer que com a mínim el títol ta bé, no? :-P

  • Autocrítica?[Ofensiu]
    nhostaup | 30-07-2005

    Diuen que l'autocrítica sempre és bona. Certament deu ser-ho, però com li passava al protagonista d'un dels teus relats quan un comença a repassar allò que ha fet, pot entrar en la roda de mai acabar, en una paraula podem arribar al relat reescrit etermant, com el teixit de Penélope, fent i desfent, fins a la paranoïa, i no és la qüestió, penso. Moltes vegades el més important en un text és l'esponteneïtat.

l´Autor

intratable

40 Relats

52 Comentaris

74295 Lectures

Valoració de l'autor: 8.30

Biografia:
Amb 27 anys no es té biografia, encara. Com a mínim jo.



R en Cadena

"Llibre em va encadenar i jo he passat la cadena a Herzog i a Jesús Miquel Saldón Andrades"

(descobreix què és "R en Cadena")