Cercador
Auswitchz
Un relat de: Glòria Vendrell Balaguer- Compartir:
Una ombra de mort planeja sobre les teulades abandonades
Crits somorts són conduïts pel vent de la tarda
L'horror insinuat es desplega davant nostre
Les vies fèrries que van ser les portes de l'infern
resten mudes i impertèrrites als nostres ulls
Cada caserna, cada espai buit i cada tros de terra humida
és testimoni silent de la innocència
I quan davant de tantes víctimes ens preguntem:
" i tu Déu, on eres? "
per un moment l'alè mortal cessa...
Serà que tu també vas morir amb elles ?
Crits somorts són conduïts pel vent de la tarda
L'horror insinuat es desplega davant nostre
Les vies fèrries que van ser les portes de l'infern
resten mudes i impertèrrites als nostres ulls
Cada caserna, cada espai buit i cada tros de terra humida
és testimoni silent de la innocència
I quan davant de tantes víctimes ens preguntem:
" i tu Déu, on eres? "
per un moment l'alè mortal cessa...
Serà que tu també vas morir amb elles ?
Comentaris
-
Un petit gran relat.[Ofensiu]unicorn_gris | 08-08-2016 | Valoració: 10
Jo sovint penso que, si déu existís, tindríem molt de què culpar-lo. ¿Tenint poders infinits, com pot permetre tanta maldat i tant de patiment?
El relat és bo i fa pensar. La humanitat va passar tants calvaris en la segona guerra mundial...
Bé, Glòria, ens veiem, cuida't. -
Quin déu?[Ofensiu]Illadestany | 08-08-2016 | Valoració: 10
Jo crec que déu havia marxat molt abans d'això, puix que déu és un invent dels humans per a no sentir-nos tan impotents davant de tantes coses, i sobretot davant de la nostra pròpia maldat. Colpidor, Glòria.
l´Autor
116 Relats
77 Comentaris
50970 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80