AUSONIA, ara amb ales, volaràs més amunt (èxit)

Un relat de: Elendil

En obrir la porta els destells de sol cauen sobre el meu rostre d'alegria accentuant el meu somriure profund. Surto al carrer com cada dia amb aquella empenta que em caracteritza, caminant a pas lleuger, com si els peus se m'alcessin del terra sense adonar-me'n.
M'endinso entre la bellesa d'aquell paisatge contemplant aquella vegetació tan pura, tan verda, tan intensa, producte d'un regal de la naturalesa.
A banda i banda del camí hi ha flors, altes i vermelles que em saluden a mida que passo pel seu costat. No ho sento però se que em parlen, em parlen de la felicitat, l'alegria i l'amistat, i de tot aquell positivisme que es respira en aquell lloc.
Obro els braços, tanco els ulls, respiro profundament i m'omplo d'aire els pulmons per rebre millor aquell missatge.
D'entre tanta euforia em venen ganes de volar, al costat dels ocells, volar entre els núvols, volar molt amunt fins poder tocar el sol amb les gemes dels meus dits i omplir-me d'aquella energia i escalfor que desprèn.
De cop i volta apereixen papallones, moltes papallones, demolts colors, de tots els colors, que volen al meu voltant, amunt i avall, d'esquerra a dreta.
També veig ocells, en tots els arbres, en totes les branques, entonant tots la mateixa cançó.
I per fi a tot pulmó, mirant el cel, mirant els núvols en forma de cor, crido, crido fort, crido molt fort, perquè ho senti tothom.
TINC LA RECLAAAAAAAA !!!!!!!!.

AUSONIA, ara amb ales, volaràs més amunt.

Comentaris