AURÈLIA

Un relat de: Jordi Abellán Deu
La pell, de sol, daurada;
daurat desig d’acariciar-te.

Dolça i daurada veu
que convida a ser escoltada.

Daurats ulls color de mel,
omplen l’espai de llum daurada.

Adorada esperança daurada
de besar-te els llavis; mes vana.

Daurat record de tu atresorat
de breus instants en ta presència.

Or pur ets tota tu,
com el teu nom... Aurèlia.

Comentaris

  • Tu també m'has deixat astorada[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 29-11-2014 | Valoració: 10

    amb aquest poema tan auri (és d'aquí d'on ve el nom d'Aurèlia?) des d'on mires la persona estimada a través d' un vidre daurat que reflecteix tota la llum de l'or. No hi ha color més sublim i més poètic.

    Petons

  • Tu també m'has deixat astorada[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 29-11-2014 | Valoració: 10

    amb aquest poema tan auri (és d'aquí d'on ve el nom d'Aurèlia?) des d'on mires la persona estimada a través d' un vidre daurat que reflecteix tota la llum de l'or. No hi ha color més sublim i més poètic.

    Petons

  • Màgic[Ofensiu]
    Celia Escribano | 15-10-2014 | Valoració: 10

    Sentiments... instants... sensacions.... el daurat es un color amb magia

    I magia es el que tenen tots aquests sentiments que escrius amb tanta força i a la vegada amb la teva caracterísitca prudència.

    Enhorabona un cop mes. Precioses paraules

    Una abraçada

    Celia

  • Admiració[Ofensiu]
    Somiadora sense somnis | 10-10-2014 | Valoració: 10

    Què bonic! Descriu la delicadessa dels sentiments i l'admiració per una persona, l'amor per cada detall que la fa especial, amb tendresa i calidesa. Qualsevol dona voldria sentir-se com l'Aurèlia

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

145 Relats

244 Comentaris

71669 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com