augenblick

Un relat de: l'home d'arena

Aquesta veritat callada, petita, tendra, mortal,
que m'apressa a una última solitud.
Aquesta ombra vigorosa que tragine i em nodreix.
Aquesta olor.
Aquesta boca.
Aquestes mans.
Aquesta transparència, esquinç, record,
paraula que jo prove de fer per dir-me un pòrtic perdut.
Aquest errar
pels vapors d'un somni refulgent.
Aquest filferro on pengen els atzars.
Aquest blau que em palpa i m'embraveix.
Aquesta terra.
Aquesta llar.
Aquestes veus.
Aquest secret lluent
que ens diem l'un a l'altre cada nit.
Aquest matí que crema com un ram.
Aquest silenci com fondària de mar.
Aquesta calma del nàufrag que jo vull.
Aquesta petita estança
on cerque la metàfora de la llum.
Aquest mirall.
Aquesta incandescent foguera
on cremen tots els anys.


Comentaris

  • Cremen[Ofensiu]
    allan lee | 07-12-2011

    tots els anys passats
    el dol de la olivera borda
    lladrucs del gos
    que tant volies
    l'eco de la veu del pare
    submergit, isolat, manllevat
    el cau insomne de l'hivern
    música per tots nosaltres.

    Una abraçada

    a

  • deus!![Ofensiu]
    ginebre | 18-07-2010 | Valoració: 10

    deus!

  • Ei, compare![Ofensiu]
    rnbonet | 02-07-2009

    He passat per ací i m'ha fet un trempament instantani de cabrit allò del xaimoltó que petaca torres.
    I parlant d'una altra cosa, el poema, bestial
    Els començaments de sintagma repetits donen bon joc musical.

    Salut i rebolica!

    PS.
    Ja de vacances? A la platja?

  • La musicalitat...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 08-03-2009 | Valoració: 10

    dels versos i l'encert en els mots fan que aquest poema em resulti especialment bell, tant de llegir com de sentir. Amb el teu permís, me'l guardo, per anar-lo rellegint.
    Una abraçada

  • Original[Ofensiu]
    rocaforta | 04-03-2009 | Valoració: 7

    Fas un joc original però un poema és quelcom més.

  • M'agrada per l'estructura que segueix[Ofensiu]
    llamp! | 01-03-2009 | Valoració: 10

    Comences qüasi tots els versos amb la paraula "Aquesta" o "Aquest" i llavors desenvolupes el text. És una forma artística de desenvolupar-se que es pot qualificar com a "minimalista", una corrent que es basa en la repetició de paraules o estructures o frases. M'agraden especialment els músics que segueixen aquest clixé minimalista.

    Per cert, quina mania de titular en alemany (en el teu cas), en anglès, en francès, etc.? Però callo pq jo també tinc un poema titulat en alemany: Wie einst Lili Marleen!. Si el llegeixes, espero que t'agradi.

    ll.

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: