Atzar i necessitat

ATZAR I NECESSITAT

La policia trobà el cadàver de X en una habitació tancada per dins, un tret al cap, la pistola a la mà dreta i un bitllet de loteria premiat a la mà esquerra.
Feia unes hores que s'havia estès la notícia del seu premi milionari. Havia anat a casa del seu únic amic i li demanà la pistola amb la qual més tard va acabar amb la seva vida. Tenia por que li robessin el bitllet, li va dir a tall d'explicació. L'amic el va trobar excitat i estrany però, qui no ho estaria amb un canvi tan sobtat de destí?
A part de les circumstàncies esmentades l'escena del crim també era excepcional. X havia enretirat tot el que es podia trencar de l'habitació que anomenava despatx i havia estès un plàstic per la catifa i un altre per la cadira on s'havia assegut per llevar-se la vida. Com a conseqüència els forenses van trobar una escena particularment neta i recollida, com si el mort no hagués volgut causar massa inconvenients o no pogués suportar l'escampall de sang, esberles d'os cranial i cervell que se sol produir en aquests casos. Només hi havia sang, doncs, al cos, als plàstics protectors i damunt la taula, tot tacant un full on sembla que havia estat escrivint poc moments abans de morir.
La policia investigà el cas. La mare no se'n sabia avenir. "S'ha trastocat, el meu fill s'ha trastocat" . Culpava a l'exnora del fet per portar el seu fill a la desesperació i, mentrestant, va començar a moure un advocat per assegurar-se que l'herència no acabava en mans d'aquella mala pècora, en les seves paraules. La dona assegurava, en canvi, que l'educació de la mare l'havia convertit en un ser feble, carregat de problemes, neurosis i manies. I també s'afanyà a contractar un advocat ja que encara que separats no havien iniciat els tràmits de divorci.
Al final la policia va concloure que es tractava d'un suïcidi, totes les proves ho demostraven, començant pel fet que el despatx estava tancat per dins. No van saber aportar, però, cap explicació raonable del perquè. El fet és que no van poder desxifrar el que deia la nota que hi havia damunt la taula feta malbé per la sang que s'hi va vessar quan el cap i el tronc, ja inerts, hi van caure a sobre. Per molt metòdic i previsor que siguis la brutalitat d'un tret suïcida pot esgarriar les disposicions més ben preparades:

Quan ella em va deixar per un altre vaig decidir matar-me. Anava aplaçant el fet pensant que ella tornaria, que no podia ser que m'hagués deixat d'estimar. Avui, quan s'ha escampat la notícia li ha faltat temps per trucar-me i, fent com si no sabés res, assegurar-me que la nostre separació no era res més que un malentès i que ella, malgrat totes les aparences, només m'estimava a mi. Comprendre que no sols ja no m'estima sinó que probablement mai m'havia estimat m'ha decidit a donar el pas definitiu.