ATURA’T MALFACTOR!

Un relat de: Quico Romeu
A Anna Vilallonga


- Atura’t Malfactor!
Com podia ser! Malfactor! Cabró de merda, fill de qualse-vol cosa, estaria bé... però Malfactor!
- I tu, Borinot!
Sort que es retirà de la finestra en sentir el tret d’entre els arbustos descuidats del jardí, doncs la bala li arrancà dels dits el got i vessà tot el líquid damunt el tors nu de Tom; i dels calçotets de Tom, també.
Fora, el dia estava encapotat i el jardí era un pou d’humitat que paralitzava les articulacions de Jerry, en-cabit entre els dos ginebrons.
- Quin collons de dia! – remugà – Quin cony de dia m’espera ... i això i sense esmorzar!
En Tom s’acostà a la desballestada porta, tancada ara, que donava a un bany pudent i poc il•luminat. I que espe-rava per tres miserables dòlars la nit?
- Va nena! Vesteix-te i escampa la boira!
- Malfactor, ha dit?
El cop de puny a la porta li va fer mal en veure’s ridícul en el mirall gastat i penjant miraculosament d’un fil mig trencat.
Collons! En lligues, mitjons, sabates, calçotets tacats de whisky i destrossant-se el canell en una merda d’hotel de carretera. Quin fill de puta, no malfactor, entesos?
Corre cuita es posà els pantalons i la pistolera. Tragué l’arma de la funda, butxaquejà i compta 8 bales del grapat que n’arreplegà.
S’acostà a la finestra. Veié el Buick del 46 i, com en una radiografia, també veié els 120.000 $ dins d’una maleta, al maleter.
- Quin collons de dia! – remugà – Quin cony de dia m’espera ... i això i sense esmorzar!
Carol sortí finalment del bany. Anava perfectament pen-tinada, amb una onda que li creuava el front i s’alçava fins al capdamunt del cap per deixar caure sobre una nuca de porcellana aquell bé de déu de cabellera roja. Excepte per les sabates, el taló de les quals podia competir perfectament amb l’edifici de la Chrysler, anava nua del tot.
- Espavila! Encara t’has de vestir?
- Rei... has estat tu que m’has volgut mirar el cul... – això ho digué com qui recorda vagament un comen-tari d’unes vacances llunyanes. Bufà les ungles tot creuant aquell catau amb la dignitat que hom pot avançar per un camp llaurat.
El segon tret va fer caure el mirall, i provocà la resposta rabiosa de Jerry.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8... i la noia s’hagué vestit. A quatre grapes s’acostà a Jerry, que ara carregava de nou la pis-tola, assegut al terra, sota la finestra. Carol s’obri pas entre el fum i la pudor de pólvora, esternudà un parell de vegades i li deixà un parell de carretades de pinta-llavis a la galta. Després en silenci sortí de l’habitació tot dirigint-se pel passadís fins a la petita entrada que donava al porxo.
En Tom, al que el coll humit de la gavardina li havia en-cetat el clatell, es posà tens en sentir el soroll de la porta. Hi apuntà l’arma i tot seguit l’apartà, per segure-tat, cap a la finestra.
Una pèl-roja espectacular caminava amb les mans al-çades i a trontolls, degut a aquells talons excessiva-ment alts.
Tom sentí la porta en tancar, els talons ressonant pe-sadament als esglaons i es tranquil•litzà.
La cosa canvià quan sentí els 120.000 $ que es posaven en marxa.
S’alçà de cop, amb tant mala fortuna que desencaixà el marc de la finestra, el soroll del qual alertà Tom que no s’ho pensà dues vegades i disparà letalment al cap de Jerry.
La noia en sentir els trets pitjà l’accelerador a fons i el Buick del 46 feu grinyolar els 80 cavalls desbocats sota el capó.
Es tragué el guant per engegar la ràdio.
- Atura’t Malfactor! – digué la veu ridícula d’un actor de radio novel•la.

Vilanova i la Geltrú, juliol 2011

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: