Atura't i observa.

Mira al teu voltant. Atura't i deixa de mirar-te sols a tu, oblida per un moment els teus problemes i simplement observa. Hi ha gent allà fora, sí, hi ha gent que riu i plora com tu. Si t'hi fixes bé t'adonaràs de quants cops tanques els ulls als problemes dels altres, quants cops ignores per complet al teu voltant i com és més fàcil viure permetent certes injustícies, sempre i quan no ens afectin, per descomptat. I després arribes a casa i t'indignes mirant el telenotícies, i, t'emprenyes quan veus que a altres països, aquells que consideres subdesenvolupats, es discrimina a les dones o imposen la seva religió als altres. Et creus el rei del món; algú capaç de donar lliçons als altres; aquell a qui haurien d'admirar, prendre com a exemple. Però em sap greu dir-te que no ets diferent d'aquells a qui critiques, que encara que no t'ho sembli tu permets les mateixes injustícies. Si no ets capaç ni d'escoltar els crits de qui tens al devora, creus que podràs canviar el món? Encara consideres el teu sistema millor? Jo crec que no. Som hipocresia pura, mentre no ens toquin el nostre tot funciona. I no vull dir que haguem de renunciar als nostres drets, és clar que no, i, per desgràcia, no em puc excloure d'aquest món que avança massa aviat, ni crec que tengui coneixements o experiència per donar lliçons a ningú. Simplement pens que de tant en tant necessitem una cura d'humilitat, i és que no hem d'oblidar que: Si callam avui, no podem esperar que ens defensin demà.