Atròfies Entròpiques

t'imagino en aquest estat. m'imagino en aquest estat i en part el desitjo perquè el veig com a regenerador i recol·lector d'energia.

demà sense cansament el recomento.

una forta abraçada i sento estar una mica absent últimament.

sabeu que us aprecio molt. Confio que estigueu bé!!

aleix.

"Sucumbint en l'estat foll,
plana la línia del meu encèfal
germina dins del seu cor
pulsació lèxica d'estat animal
sublima foragitant el dolor
dels mots d'un clon epitelial:

Un davantal ple de colors
brogit d'eclètiques llums de neó."

mmm, ... atram, ... vós sabeu que embaladeixo amb les seves paraules, ... gràcies per pintar-nos aquestes imatges, sempre colpidores.

Un bes suau i dolç, ...

OhCapità.

pillo el significat d'entropia, com aquella magnitut que mesura l'energia que no es pot emprar per produir un treball. Llavors llegeixo de nou el teu poema i en trec suc : les paraules han estat ordenades en un petit caos, per tal d'aprofitar el moment de síntesi del poeta i han no-cuinat uns versos no-comprensibles pel pobre lector, però resten endreçats en el flascó del "per si fan falta algun cop" o per reinterpretar en segones lectures.

Molt curiosa la inclussió de la paraula "standard" en un poema atípic en tots els sentits.

petons

angie

Un títol que empra una força lèxica consonant repetida Atròfies Entròpiques.

Tot un pensament entre versos que surten passionats, de voler no dir, concentrant paraules que rompen a parlar pel seu significat individual.
Tot el poema és sublim!
Un petonàs,
Laura

un crític que ronda per aqui em va dir que escrivia a batzegades i que darrere la màgia de les meves paraules costava entendre el missatge, gràcies a Sant HIpòsit que no sóc l'únic ;) jajajaja.
Bon joc lèxic i semàntic, talment atròfies entròpiques?

Salut.

Envoltada pel desordre dels meus pensaments
fisiològicament compulsiva per por
a les estructures que ordenaran
les meves molècules que han deixat
de voler ser un cos.
Letàrgia voluntària, no vull saber qui sóc.

**
un reguitzell de paraules, contundents que bramen amb força tot allò que la propietària no té ganes de fer perquè seria massa repetitiu, massa gastat, poc original. En el teu crit està l'originalitat. Dels estats vegetatius en poden sortir moltíssimes coses, si com tu, tens els porus ben oberts.

Un petó!!

c