Cercador
Atreveix-te a sortir
Un relat de: Tanganika-Au va, va, surt!
Des del final del passadís sentia que li deien, li deien, li deien i repetien, repetien, repetien. Volia sonar a invitació, però no.
Veus poc convincents.
La intempèrie no convidava, per més que la llum procedia d'allà. Copsava perfectament, no obstant, el medi obscur i líquid on es nodria aquella lluentor enganyosa.
Allargà l'estada, encara que resultés perillós. Sortir ho seria més, intuïa.
Fins que, quan les veus eren a fora, caigué una fulla cargolada i fresca, de la mida semblant a la meitat que la del ventre tibadíssim. El tacte de la fulla del melic al pubis excità l'obertura a la qual la tija, que l'assolia, hi feia, conduïda per la brisa, uns copets suaus. Com qui truca la porta d'un domicili amb un no gosar trucar, però truca.
Acompanyada de magranes caigudes madures que s'havien escorxat, badades, mostrant els interiors vermellosos sucosos amb una espurna de lluentor que aniria a més, la dona parí tota sola. El nadó no va poder manar més. Va ser onzemesó, va pesar tres quilos i tenia el cervell més petit que l'ànima, motiu que l'havia impedit accedir al món. Sabia, d'anteriors existències, que si era expulsat del confort uterí la mort se li enganxaria del bracet.
Va agrair el preciós emplaçament de naixement i que la mare, recuperada, estigués a punt per a l'alletament, l'hedonisme més necessari i que, malauradament, tampoc era etern.
Des del final del passadís sentia que li deien, li deien, li deien i repetien, repetien, repetien. Volia sonar a invitació, però no.
Veus poc convincents.
La intempèrie no convidava, per més que la llum procedia d'allà. Copsava perfectament, no obstant, el medi obscur i líquid on es nodria aquella lluentor enganyosa.
Allargà l'estada, encara que resultés perillós. Sortir ho seria més, intuïa.
Fins que, quan les veus eren a fora, caigué una fulla cargolada i fresca, de la mida semblant a la meitat que la del ventre tibadíssim. El tacte de la fulla del melic al pubis excità l'obertura a la qual la tija, que l'assolia, hi feia, conduïda per la brisa, uns copets suaus. Com qui truca la porta d'un domicili amb un no gosar trucar, però truca.
Acompanyada de magranes caigudes madures que s'havien escorxat, badades, mostrant els interiors vermellosos sucosos amb una espurna de lluentor que aniria a més, la dona parí tota sola. El nadó no va poder manar més. Va ser onzemesó, va pesar tres quilos i tenia el cervell més petit que l'ànima, motiu que l'havia impedit accedir al món. Sabia, d'anteriors existències, que si era expulsat del confort uterí la mort se li enganxaria del bracet.
Va agrair el preciós emplaçament de naixement i que la mare, recuperada, estigués a punt per a l'alletament, l'hedonisme més necessari i que, malauradament, tampoc era etern.
l´Autor
216 Relats
219 Comentaris
132279 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46