Atrapada

Tastar el verí altre cop, per sentir morir la mirada, per notar els pulmons com esponges de sang, per continuar escrivint amb la tinta dels meus dits. Potser és que si no m'autodestrueixo no em sento bategar. Llacunes de confiança, en que les estrelles brillaran més fort, d'aquí pocs dies...
I no m'interessa el futur, sóc presonera d'uns ulls que van clavar l'àncora fa un any, i no es mouen. Necessito només esgarrapar una engruna de passat i reviure-la, a poc a poc, sentint-la dins de mi, deixar de pensar-te i d'imaginar-te com vas ser.