Cercador
Atrapada
Un relat de: mistika- Compartir:
Si ara em morís,
no sentiria res,
ja que sóc un esperit
atrapat en el passat.
Sóc fantasma que enyora
tots els teus racons,
i els moments irrepetibles
amagats sota els llençols.
I cada nit al memorar
llurs amats petons,
navego com una ànima en pena
per un mar de sensacions.
I cada nit em dic:
No miris al passat,
mira al futur
que'l tens just al davant.
Però com no vols que miri enrere,amor;
si et segueixo estimant?
Comentaris
-
un final preciós[Ofensiu]aNneta28 | 13-07-2006
"Però com no vols que miri enrere,amor;
si et segueixo estimant?"...Aquest final m'ha encantat. No només perquè és preciós, sinó perquè jo em sento exactament així. -
_shamandalie_ | 04-12-2005 | Valoració: 10
Ohh es com una melodia..
-
molt intens...[Ofensiu]ROSASP | 13-07-2005
És difícil mirar endavant quan els records estan tan vius i formen part de tots els sentiments. Atrapada entremig de tantes emocions que no semblen perdre color, amb l'enyor i el dolor del qui no pot o no vol oblidar en el fons del cor.
Arriba fort i clar, massa intens i palpable per formar encara part del passat.
Una abraçada i fins la propera! -
només es mira endavant...[Ofensiu]Capdelin | 13-07-2005 | Valoració: 10
quan enrere no segueix ningú... quan enrere només queden vils records en la poderosa memòria de l'oblit...
però tu el tens enrere... per a què mirar el futur si el futur encara és ell potser...?
una abraçada!
Valoració mitja: 9.75
