Atrapada en un somni

Un relat de: Ferran Planell
Sobresaltada s’assegué al llit i es quedà mirant fixament el despertador. El dígits de color verd indicaven les tres i tres minuts. Una suor freda li embolcallava tot el cos. Era el tercer dia consecutiu que el mateix malson la despertava a aquella hora. Com si dia rere dia somniés un capítol nou d’una sèrie televisada a la mateixa franja horària.

L’habitació semblava un forn. Feia una calor sufocant idèntica que al bosc dels somnis. S’aixecà sense posar-se res al damunt i abans d’anar cap a la cuina va abaixar un parell de graus el termòstat de l’aire condicionat.

En prémer l’interruptor, es va sentir la dringadissa del llarg fluorescent pampalluguejar força estona mentre s’encenia. Potser començava a fallar el cebador. Va obrir la nevera per treure una ampolla d’aigua. L’interior era a les fosques. Va donar uns copets al vidre que protegia la bombeta i aquesta s’il·luminà amb un to groc esmorteït. Va pensar que les coses no s’espatllen mai soles.

Mentre destapava l’ampolla d’aigua, fixà la mirada a l’heura que penjava d’aquell horrible test negre de plàstic. Quan la va recollir pels voltants dels contenidors d’escombraries, havia decidit que li canviaria el test per un de ceràmica ben bonic, però ja havien passat tres dies i encara no ho havia fet. A veure si demà hi pensava. De moment la regaria una mica. S’hi apropà i li va deixar anar un rajolinet de l’ampolla que s’estava bevent.

Tornà a les fosques fins l’habitació i es deixà anar damunt del llit sense esma. Mitja hora guaitant fixament la sanefa pintada al sostre l’anà endormiscant poc a poc fins caure en un son profund.

Corria esperitada completament nua mentre cada cop s’espessia més la vegetació. D’entre mig dels arbres sortien branques farcides de fulles que l’envoltaven intentant aturar-la. Quan va notar que se li esfilagarsava quelcom turmell amunt, va deixar anar un crit esfereïdor. Obrí els ulls de cop i intentà incorporar-se. L’heura l’arrapava fort al llit.

Comentaris

  • La Dimenssió Desconeguda[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 27-11-2013

    ha tornat en el teu relat. És inquietant i fa que estiguis pendent del protagonista per saber que li passarà.

  • Ara que l'he llegit, m'agradaria escoltar-lo[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 23-11-2013

    M'imagino el relat llegit amb la teva veu i m'encanta. Mentre, esperarem a la "gala" final del concurs.

  • Pobra heura![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-11-2013 | Valoració: 10

    Aquí li toca el paper de dolenta. És un relat de terror i ho aconsegueixes. Una planta entortolligant-se a una cama, realment fa por. Fa l'efecte que et convertirà en una planta més. Somni, realitat, natura i ficció, un còctel molt fort que m'ha atrapat. Una abraçada Ferran.

    Aleix

  • Un clàssic[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-11-2013

    d'aquells de les series dels anys seixanta i setanta on passaven coses fora del corrent i on es solien barrejar ficció i realitat fins no saber on vivies, si en un costat del mirall o en l'altre.
    Molt bon ritme narratiu Ferran!

  • Mai m'han agradat les heures[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 21-11-2013 | Valoració: 10

    Una planta que creix tan veloçment i a voluntat? La realitat és més terrorífica que la fantasia, ja ho diuen que supera a la ficció. M'ha agradat molt la descripció tan acurada que fas de l'entorn m'ha semblat molt realista i m'ha recordat a la meva cuina, on per cert hi ha una heura i la llum fa pampallugues... Aquesta nit vigilaré!
    Molt bon relat i bona sort al concurs!
    Una abraçada,
    Edgar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: