atrapada dins meu

En llegir aquest poema tan tendre, tan amorós, tan sensible, que m'ha entrat en el cor totes les paraules que has descrit d'una manera tan especial, que enamoren.
Quanta tendresa i amb molt bona rítmica.
Una abraçada en la distància...
Perla de Vellut

t'ho dic sincerament?

el millor poema que he llegit a RC
i no és broma, potser sigui només una simple opinió, però és l'únic que et sé dir ara mateix.

Me'l rellegiré i et faré un comentari més extens quan tingui temps i en llegiré alguns més de teus.

ixnuir

però saps fer arribar com esquitxos, com espurnes, com tocs sedosos i onades dolces, l'essència del què sents. Molt bellament...

Feia tant temps que no et llegia que amb aquest relat se m'han posat els pels de punta!
No recordava com m'agradaven els teus versos...la teva foto...la teva biogragia.
Tot és tan maco.
Encantada de tornar-te a trobar.
Petons.

jOaneTa

Has sabut triar les paraules exactes per descriure aquest estat que tots sentim algun cop.
Desitjant sortir del nostre cos opressor i deixar-nos endur lliurement pels desitjos més ocults. L'ultima estrofa tan real, que esborrona.
M'ha agradat molt.

Una abraçada estiuenca de Naiade

Un streaptease poètic! No ho hauria pogut definir millor. Marques un ritme especial amb el verb introductori de cada estrofa. Fins i tot et diré que arriba un moment (després de llegir-ne unes quantes estrofes, ja) que el que ve a continuació del verb sembla d'alguna manera "neutralitzat" pel propi verb. Perquè instintivament, mentalment, reforces el verb, te'l dius tu mateix més fort, no sé si m'explico.

Comentem aquest Atrapada dins meu.

Verbs introductoris: "visc" (idea d'essencialitat), "sóc" (essencialitat + formació personal, integritat), "estic" (dit en present, idea d'ara mateix, de "en aquests moments"), "habito" (més profunt que "estar" simplement; es tracta d'una acció que "s'allarga" en el temps, per entendre'ns), "respiro" (idea de contacte, ja sigui físicament o per mitjà del pensament, d'un record, etc.), "aleno" (idea de desig), "vinc" (pel que segueix a continuació, podria substituir-se per "vaig". Per tant, certa idea de futur. El "vinc" indica d'alguna manera [perdona que ho digui de forma tan vasta] "vigila, vaig a per tu", encara que sigui de forma condicionada ["si" del tercer vers d'aquesta estrofa]) i "glateixo" (de nou, altra volta, idea de desig. Un desig des del constrenyiment, des de la reclusió a la que t'ha menat el temps).

El més destacable del poema, feta la interpretació de continguts (sempre subjectiva i, per tant, aquesta és la meva interpretació personal), és com s'ha posat de relleu en altres comentaris i en aquest mateix que t'adreço, la forma o l'estructura. Has marcat un ritme molt clar, molt fresc, agosarat fins i tot. Tot un streaptease que no puc deixar de recalcar.

M'ha agradat i no l'he trobat, jo personalment, sec en excés. De fet, aquest era el ritme que volies marcar, no?

Vinga, mar, una forta, fortíssima abraçada i a veure si algun dia et recordes de mi (digues-m'ho, digues-m'ho: "i tu ho dius, eh?")

Ens veiem!

Vicenç

...cremants en aqust poema de vidre, trencadís.
El camí complt de la volença que fa tot el recorregut dins l'espai clos d'un mateix, sense cap finestra oberta.
El darrer "oblit" esborrona.
M'esborrona la teva poesia, Mar, la lenta tria dels mots exactes, que em couen.

Una estructura perfecte, on cada vers enforteix el sentit de l'anterior.

Vull sentir l teu esclai i alegria. T'envio una abraçada, preciosa.

que suposo que tots agraïm.
M'agrada la manera de desvestir-te, de desfullar els batecs del teu cor. Una manera tènue, que vessa de sensibilitat, i que sembla 100% sincera.
És com si poc a poc et despullessis peça a peça, lentament, per fer coincidir la nuesa amb l'oblit total que et corca, per poder lliurar-te a la part de tu que no et cenyeixi l'empemta.
Genial, com sempre!

Les paraules...potser les rebràs un altre dia. De misteris també vivim...

Felicitats per aquest espai

Quina manera d'expressar aquest sentiment que ens pot angoixar tant... quan ens sentim atrapats dins el nostre cos, els nostres sentiments... quan ens agradaria pensar o saber si encara hi ha algo de nosaltres dins el cap d'aquella persona que tant estimem... quan volem en mons de fantasia... petons... caricies... que tant ens agradaria reviureles al mon de la realitat... Felicitats per aquest poema tant maco!

Sóc nova en aquest món creat per aprendre i que duu el nom de poesia.
Però porto uns dies llegint-te i m'agrada el teu estil.
Potser perquè em veig reflexada en molts versos de la teva poesia, potser perquè m'impressiona el què escrius.
Només et demano que no deixis d'escriure perquè continuo aprenent d'allò que encara desconec.
Una abraçada

modern i caprixós, és el teu tros, m'agrada tot estimulant el meu propi cos.

Gràcies mar

Obiwan

Tu ja saps què en penso de la teva poesia, i aquest no se n'escapa. Potser m'ha costat més de llegir (jo, ignorant del món de la poesia, simple relataire) i he necessitat repassar-lo unes vegades més. Però segueixes tenint "el do". No negaré però, que l'he trobat més... com dir-ho, més sec, més brusc, menys suau.

el teu bellísim poema admetent i lamentant el confinament de la teva ànima, de la teva fantasia, dins de la matèria.

Però de seguida, com a bona poetessa, t'escapes i, viatjant damunt uns versos, t'endinses en un núvol i, a partir d'aquest moment, pots gaudir lliurement del teu cos, respirant carícies i alenant besos.

Per fi, restes atrapada dins teu, "mentre s'alenteix el temps de l'oblit".

És un viatge circular que pot no tenir fi, com la bellesa.

Et felicito.
Petons

i una i mil vegades més... ens dibuixes un poema de pura suavitat de seda, volant dolçament per la melangia, el desig, el record, l'amor, el sentiment... caminant lentament cap el vèrtex on s'ajunten la poesia i el teu pensament...
elegant i sublim poema...
una abraçada!

M'ha encantat... i punt.

Precioses imatges que acaronen l'ànima, dansen suaus i tendres, plenes de melodies.
El verb al principi de cada vers dóna més força a la idea que es vol transmetre. Aquest viure intensament les emocions engolides, encara que siguin atrapades dins del teu cos.
Alentir simbòlicament els sospirs de la vida, per gaudir-ne més intensament...
L'estructura del poema és molt àgil i visualment simètrica i bonica.
M'agrada molt, és com tenir tot un món de sensacions esclatant dins del teu cos.

Molts petons!

què més puc afegir després dels dos comentaris meravellosos que t'han fet? Doncs, em temo que res.... només felicitar-te per aquesta meravella autèntica que has escrit.

És PRECIÓS.

Un petó ben, ben fort!

Mar, amb què encapçales cada estrofa( visc, sóc, estic, habito, respiro, aleno, vinc, glateixo) arrosseguen unes imatges en què la feina de la poetessa que ets queda patent. Des de:

visc
atrapada a un cos
que em constreny l'ànima
i posa seny a la fantasia

aquí tota la filosofia del Sema(pensament, ànima)/soma (cos, embolcall) queda patent, per deslliurar una fantasia assenyada que fa que, d'entrada, ja ens diguis que tot allò que ens diràs està passat pel raser de raó. La fantasia no està desfermada, té límits. El poema, doncs, té assegurat dues coses:a) els recursos lingüístics mesurats b) l'elegància.
Per no extendre'm, Mar, de totes em comento l'última en que el sentit de tancament lliga amb la primera:

glateixo
reclusa dins meu
mentre s'alenteix
el temps de l'oblit

Perfecta, Mar, perfecta perquè arrodoneix el sentit del poema, perquè fins i tot, fonèticament, el so "xeix" l'amoroseix i fa una al·literació preciosa i perquè a mi, personalment, l'alentiment del temps de l'oblit em sembla una imatge molt bonica, per desitjada, perquè hi ha records que no s'haurien d'oblidar mai.

Per tot plegat, estructuralment i semànticament, segons jo penso, has fet un poema perfecte.

Et felicito.

Molts petons.

Ja sabeu vos que no puc escriure cap poema amb cara i ulls. Tot i que em dieu que aquest l'escrigui i el publiqui. Doncs, aquí teniu publicat com a comentari. És el que sento després de llegir el vostre. Com sempre és un plaer immens.
Un petó suau i dolç per vos.

Atrapat en vos
"Atrapat,
en les teves paraules
ben dolces,
ben tendres

Atrapat,
en els teus ulls
ben clucs,
sense trucs

Atrapat,
en la teva màgia
del teu cor
de la teva ànima
amb tota esperança.

Sou un bell poema d'emocions
que em feu navegar
dins d'un món d'encant
sense cap por a somiar

Mar, sou un dolç i suau petó
que endolceix la matinada
i captiveu en la vesprada
omplint la buidor del meu cor"

OhCapità.