Cercador
Athloi (Elegies d'Hèracles): XII. GOS CÈRBER
Un relat de: deòmises- Compartir:
*
Que embrutarà el sòl amb la sang d'una vida
Innocent. Les Ombres que veig, Llim
Volàtil, són germanes de mon ànima, que les crida.
Corromput amb la ira i la follia el meu cos,
Só l'Ombra més vil que viu en l'eixida
De la Llum i de la Fosca, buscant el repòs
Que no puc trobar jamai. Sols tinc l'Esperança
En els tres caps que em sotgen quan vull
Abastar-los amb les meves mans brutes de mansa
Sang.
Em mira fit cada ull
De la mirada impertorbable que no descansa
I no puc apropar-me massa a ells:
La paciència serà la millor arma per a la feblesa
Que lentament envolta els meus vells
Braços cansats de deixar arreu estesa
La roja sang d'innocents, mentre dins meu l'odi creix.
Entro dins de les Tenebres -el meu cos temible
Per a lluitar contra mi mateix;
Deixo enrera la fúria que m'emplena, invisible,
I intento apaivagar la flama que hi neix,
Mentre una mirada em fibla
L'ànima i em segueix fins a l'abim
Que espera, impacient, la meva sortida
De les Ombres, que s'enfosqueixen més amb el roig degotim
Que cau de les meves mans, que acaben amb la vida:
Sé que quan descendeixi a l'Hades cometré un nou crim.
Comentaris
-
Tenyir de vermell[Ofensiu]Bonhomia | 24-07-2008 | Valoració: 10
L'obsessió de l'assassí creix quan aquest es martiritza.
-
La veu de l'assassí[Ofensiu]franz appa | 10-04-2008
Resumeixo aquí algunes lectures que he fet d'aquest cicle esplèndid que ens has ofert, els treballs d'Hèracles, o la semidivina força que lluita contra la natura incessantment destructora, incessantment constructora -mort perquè hi hagi vida, vida que es renova en la mort-.
La veu de l'heroi que ha de capturar el gos que custodia el gelat paratge de la mort, el regne del déu Hades, se'ns presenta aquí com una dolguda veu de l'assassí penedit de la sang vessada en el món. I és que la sang vessada ha de confluir en el regne que ara ha de visitar.
Hèracles, aquí, no és la veu de l'iniciat en els mieteris dels trànsits entre la vida i la mort, sinó la veu patidora del causant de la mort mateixa, que a contracor, abatut pel seu propi fat, ha de continuar matant fins a la mateixa Mort. Extraordninaris versos ens descriuen aquesta paradoxal lluita, aquesta descomunal batalla contra ell mateix.
Una abraçada,
franz
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307048 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978