Cercador
Athloi (Elegies d'Hèracles): II. HIDRA DE LERNA
Un relat de: deòmises- Compartir:
*
Veu de la Mort, emplenada per la fúria
Del meu viure que lentament l'amortalla.
Só la sang del teu cos, emmetzinada,
Que brolla del teu coll sagnant i degollat, insaciable.
Escolta el meu cor fet de pedra obscura.
On ets? No t'amaguis de la brasa (Sóc l'àngel
Caigut a l'Hades), que et guarirà la ferida per les meves
Mans oberta,
I la protegirà de la metzina de la ira
Que en la meva inerta sang habita
(Voldria que aquesta mateixa flama cremés les meves entranyes perverses!
Així acabaria amb el meu mal, ràbia infinita).
Trobaràs el laberint que, per sempre, m'empresona,
Sense poder cercar la seva oculta (inexistent, potser?) sortida.
Només et deixo la recança meva
(He desitjat, com a darrera esperança,
Acabar amb la meva destructiva vida alguna vegada?),
Que he guardat dintre meu, des de més enllà del pèlag.
Quan despertis, atordida pel fals somni,
La trobaràs en la teva ànima, inextingible.
I jo, el meu malson etern, hauré hagut de desaparèixer:
Hauré marxat amb el soliloqui dels estels i la Posta,
Acompanyat, com sempre, de la Mort profunda.
Comentaris
-
"enemic"[Ofensiu]Bonhomia | 14-04-2008 | Valoració: 10
Molt bona continuació. Sembla que comenci una novel.la poètica.
La dramàtica mort de l'"enemic" duu per a l'amic una consciència ben clara que podríem anomenar síndrome de la soledat d'un règim involuntari per a l'individu.
Ja veig que això em va agradant molt, encara que ja saps que jo de noms mítics hi entenc poc.
sergi
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306746 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978