Atenea (a Tossa de Mar)

Ungida de matí de sol i estels,
Plantada en un pedrís, tossal del mar,
Adornen ta serena joventut
La llança, l´elm, l´espasa i ton escut.
Damunt de la roca tosca
que es talla al penya-segat
gairebé et veuen les illes
com governes a la mar.
Així, la teva Saviesa
Dels homes llum de raó
Es veu des de l´illa presa
Al mar del cor amorós.
Atenea, far de Tossa,
En el mar que et besa els peus
Colliré la més formosa
Perla per tu, espill dels déus.
Tota la Mediterrània
S´agenolla davant teu,
I ajup el cap la muntanya
On, eterna, estàs dempeus.