ASSETJADA

No sóc psiquiatra, no sóc psicòloga, sóc una dona, simplement, que està entrenada a escoltar. Sovint, em trobo al costat, o a prop, de persones que necessiten parlar, es troben en situació crítica i és el seu inconscient qui pren la paraula.. Jo les escolto, senzillament. Ho faig sense interferir, respectant la seva intimitat, escoltant sense jutjar ni donar-los-hi el meu parer, tampoc me’l demanen.
En aquest cas, es tracta d’una noia, des de la llitera em mira de fit a fit, tal vegada sense veure’m; en algunes circumstàncies, passa, això de mirar sense veure. Te el rostre pigat; porta els cabells llargs agafats amb una cinta ample i els que s’escapen són pel-roigs. La boca, ben dibuixada, fa pensar amb un somriure atractiu i provocador; si de cas en altres moments, en aquells tan sols murmurava. Explicava un episodi, talment, com si algú la interrogués.
Estava en uns grans magatzems. Primer vaig anar al supermercat i, un parell de paquets, arròs i sucre i una llauna de cloïsses, van caure a la meva bossa. Les escales mecàniques em van pujar a la perfumeria, necessitava gel de bany i en vaig prendre i, tot seguit, arribava a la secció de moda, llenceria és el que més m’urgia.
M’agrada la roba interior, la que acaricia el meu cos. En trio unes peces, negres; negre és el meu color preferit, i les me les apropo abans de dirigir-me cap un emprovador que veig lliure, al fons. Millor. Tot anant-t’hi, sense presses, em fixo en un home que tafaneja com jo. Vesteix bé, amb gavardina de bona qualitat. Possiblement, el típic executiu que vol sorprendre la dona, o ves a saber qui, amb un regal íntim, del quall ell en gaudirà, també.
Dono un parell de tombs i, de reüll, me n’adono que està al voltant meu i, ara que hi caic, em sembla que no és la primera vegada que ens trobem així d’a prop. La seva flairança i el color de la corbata me’l recorden, de la perfumeria, sens dubte.
Un cop sóc a l’emprovador, descorro la cortina per tal de despullar-me en la intimitat; però dura poc perquè, sobtadament, alhora que m’arriba la flaire que he percebut uns minuts abans, una mà corre la cortina i una altra m’empeny contra el mirall. Del sobresalt no em surt ni un esglai. Vaig nua de cintura cap amunt i ara són les dues mans les que m’han agafat i em giren de cara el mirall i, d’esquena a ell, puc veure com l’home s’obre la gavardina i es posa la mà a la butxaca.
No recordo res més, tan sols l’olor i el frec de les seves mans buscant el meu cos mig nu. El frec a frec no em desagradà. Crec que em vaig desmaiar i que, en caure, em va colpejar el caire d’un prestatge. És per això que sóc aquí?.
M’ho pregunta sense esperar resposta perquè, tot seguit, me’n fa una altra. Vol saber si aquell home tornarà, però m’ho diu amb un desfici i una excitació tal que, per un instant em qüestiono si no s’hauria quedat amb ganes de més, d’arribar al final, vaja. Es remou inquieta amb una respiració prou alterada que em fa pensar si no té un punt d’orgasme.
M’equivocava, certament, perquè a la porta que tinc el meu darrere hi ha palplantat un home amb gavardina. Acaba d’aparèixer. És el mateix que la dut aquell mateix matí a urgències de l’hospital on treballo i, sens dubte, és qui ha provocat, en veure’l, l’excitació de la noia i, pel que sembla, no pas per motius sexuals.
L’home s’ha identificat i s’ha apropat a la noia que tanca els ulls, vençuda, mentre ell li pren les mans i li col·loca les manilles.
Pel que m’han explicat després, la policia feia dies que li anava fent un seguiment a causa de càrrecs greus, res a veure amb el que havia pispat als magatzems quan l’enxamparen.
Llàstima que no m’hagin informat a temps; he fet el préssec ni que sigui mentalment.