Cercador

Llista categories

Asseguda a l'aire, em pregunto

Un relat de: Queca

Si és possible estimar.
Si és possible oblidar.
Si és possible somriure sincerament.
Si cauré.

I sé que és veritat.
Que és possible estimar i oblidar el passat.
Sé que és possible somriure sincerament,
perquè és del que visc.

Cauré?
Això ja no ho sé. Si l'aire m'aguanta, jo puc segur volant.

Entre núvols, sento que no tinc collons de mirar al sol directament.
Por? Respecte? Algun dia ho faré. Ho sé.

Asseguda a l'aire em pregunto si em veus. Si saps que hi sóc, que et protegeixo, que et sento. I quasi no et conec. Potser hem parlat un parell de cops, potser només m'ho he imaginat. Però et veig, i no em mires. Potser algun dia alçaràs el cap. Potser.

Asseguda a l'aire em pregunto
si no estaria millor al terra,
al teu cantó, i dins meu sé que sí,
però em fa por la caiguda.
I des d'aquí dalt ho veig tot,
i no corro el risc de perdre'm dins els teus ulls.
Potser m'hi quedo un xic més,
m'hauràs de convèncer.

L'aire comença a ser fred.
Sembla que plourà.
Al final hauré de baixar
o m'acabaré mullant.

Però asseguda a l'aire em pregunto
que si quelcom mullat es pot eixugar,
per què tenir por a l'aigua?

Paciència, que en aquesta vida tot arriba.

S'hi està bé aquí d'alt.
No ensopego amb res ni ningú.
No m'he de preocupar per res...
Potser m'hi quedo.

Però sé que aquí dalt m'estic perdent la vida.
Passa pel meu costat i només puc saludar-la amb una inclinació de cap.
No la visc. No la sento. No la faig meva.

I jo vull viure. Vull viure! Vull sentir! Vull patir! Perquè fa massa temps que no tinc consciència de les meves emocions. Perquè fa massa temps que em trobo buida.
Fes-me lloc, que vinc.

Comentaris

Afegir comentari

Caure, o saltar avall?[Ofensiu]
franz appa | 29-10-2007
T'imagino asseguda a l'aire, com ho fa Unaquimera. I m'agrada la força amb què saltes al terra dels mortals -però tu també ho ets, és clar- decidida a patir i gaudir per tal de sentir. Com Àngels sobre Berlín, m'ha vingut ara aquesta pel·lícula. Implicar-se en el dolor i en l'amor.
Té raó la gypsy, hi ha una quotidianeïtat fresca i una vitalitat encomanadissa en el que escrius. potser per això de tant en tant em vaga visitar-te...

Salutacions,

franz
... [Ofensiu]
gypsy | 12-05-2007 | Valoració: 10
"...perdre'm en els teus ulls...", oblidar el passat...
aiiix Queca quin poema més profund.
M'agrada la sinceritat que desprens i aquesta quotidianitat tan teva que crea estil propi.

Una abraçada molt forta!!!

gypsy
Hola, bonica! [Ofensiu]
Unaquimera | 28-04-2007 | Valoració: 10
T'imagino asseguda a l'aire, o sigui, tranquil·la, reposada, prenent-te un temps per a pensar, per a decidir, regalant-te un espai abans d'entrar en acció: ben fet!

Et llegeixo i em sembla que saps que certament és possible estimar, que és difícil oblidar i que no sempre cal fer-ho ( només cal deixat el passat enrere, aprofitant els aprenentatges obtinguts! ), que és necessari somriure sincerament encara que de vegades costi molt, i que cauràs i que cauré, però que l'important és tornar-se a aixecar!

I que tens dret a tenir por, a dubtar, i a oblidar!
Si la memòria t'empipa massa, digues-li: Jau! i després omple't d'experiències noves, de moments acabats de fer, de VIDA! endavant!

Una abraçada de les que es recorden,
Unaquimera
Reflexions pertinents[Ofensiu]
T. Cargol | 28-04-2007
són les que es fa el teu personatge. Saltar des del niu! o Tocar de peus a terra. La eterna qüestió de la presa de decisions que marquen el futur - m'ha fet l'efecte que primava aquest punt sobre l'altre el de l'amor, més en segon terme -. Però no és molt millor tenir futur per davant. Tenim el privilegi de viure la vida; sinó sempre queda elr ecurs de tornar a la foscor d'on ens han tret per a unes curtes vacances entre els mortals.
Agraït per haver-te pres la molèstia de llegir-me!
Quina imatge...[Ofensiu]
aiguasalada | 10-04-2007 | Valoració: 10
més bonica!
"Asseguda a l'aire em pregunto"

T'imagino clarament, et veig a l'aire, al mig del no rés
Escolto com et preguntes i com et respons tu sola
Coneixes ja les respostes, però continues preguntant...
Saps el que vols, saps el que has de fer...
Ja només cal donar el primer pas i fer-ho tot, decidida, sense cap mena de por!
Viu.
Viu tot el que has de viure, sent, pateix si et fa falta, emociona't i omple't de vida
Segur que qui sigui et farà lloc, segur que espera que hi vagis.

Una nova resposta a la vida mereix una nova abraçada de primavera
aiguasalada

Valoració mitja: 10

l´Autor

Queca

108 Relats

757 Comentaris

193215 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Afegir a preferits

Biografia:

Fisioterapeuta i pedagoga.

Lectora intentant escriure.

Enamorada de la literatura, d'estimar, del mar i a vegades, de la vida.

Nascuda al febrer del 87, treballo amb avis, que són el pou de sabiesa on intento aprendre cada dia quelcom nou (sobre ells, sobre la meva professió, sobre la vida, sobre mi mateixa).

Per què Queca? Lleigeix "Te'n vas anar".

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >