Assassinat

Un relat de: atram

De llavis carmí amb cadència de tango,
enfundada en domàs pausadament cruixent,
traces rúbriques en l'aire,
isolada ficció arrítmica,
exquisida dona airada,
logomàquia vora el lòbul envellutat.

Eixes mostrant la sina,
profund tàlveg
que endinsa avall,
una gota de perfum i suor
fins al vertigen dels malucs:
jo sóc llamenc de tu.

Vens imprudència, reu inexpugnable;
et regalaré la incomprensió
fitada per sempre, rera les pregones
àlgides pupil·les negres,
quan l'àpex de la fulla espirejant
s'endinsi, rera bastidors,
dins la tendra carnadura,
que m'oferies cada nit,
quan ja me l'has arrabassada.

Ets en dolça companyia,
pellucant engrunes de passió
festejada en devessall;
no saps, encara,
que assecada al sol
forma un cresp
de restes turbulents.

Esperaré
fins a veure evaporar-te
en àtoms transparents,
per a recollir-los
amb les mans,
les mateixes
que es passejaven
flèbilment
dins i fora teu
i ara tan sols anhelen
afanar-te l'honor.

Tornaràs dins meu, llavors,
ensagnada i morta.
I l'encanteri haurà finit
pel delit de la criança
que niarà en el desig
del proper conte que escriuré,
en tercera persona inerta.

Comentaris

  • Comentari al repte. Jutge: Bruixot[Ofensiu]
    atram | 23-01-2007

    Un repte poètic, una bona variació! No tenia ni tinc cap problema amb ell, em sembla perfecte que el facis (no hi havia limitacions, ja ho vaig dir!).

    El poema comença amb un ritme molt marcat (amb cadència de tango?) que de cop queda estroncat. Jo potser hauria seguit una mica més amb ell, per clavar-nos "el punyal" una mica més endavant. Els altres versos de la estrofa són durs, una mica incomprensibles... La segona estrofa m'ha agradat, és cadenciosa, delicada. La tercera estrofa, dura altra cop, és com un insult, llençat a la cara, o així em sona, una clatellada. La quarta, altre cop més delicada, tot i que al final em falla una mica el ritme, si és que en vol tenir. La cinquena, "esperaré", sembla dita en veu baixa. I l'última, és una sentència, de mort, en certa manera, o pitjor encara. I qui ha mort? No ho tinc clar, jo sóc sovint molt obtús... Es la primera persona, o la segona, de fet, la que mort? La segona persona com a gènere? Perquè li parles a algú, i no està clar qui és, no sembla que ens amenacis a nosaltres, i per tant, serà que de fet parles a tu mateixa, o a l'altre, pensat com a persona abstracte?

    Bé, ja veus que a mi se me'n va molt la "pilota". Però m'ha agradat molt, és un poema que a base de llegir-lo va guanyant i guanyant, que tot i que costa rítmicament té un no sé què que el fa hipnòtic.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de atram

atram

45 Relats

223 Comentaris

57431 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
______________

Dalai Lama:

"El propòsit de la nostra existència és buscar la felicitat".

______________

Us deixo aquí els enllaços dels usuaris compartits al web:

el repte
repte poètic
nanorepte
En record a Lilith
Dia de la dona: donna
un autor, un vers: poemes

També us recomano el blog "dibuixets busquen versets" de'n rnbonet, que també trobareu pel fòrum.

I si us interessa, aneu al blog on parlem de temes diversos, bàsicament "filosòfics":

el laberint de les idees
______________

AGRAEIXO QUALSEVOL COMENTARI QUE EM VULGUEU FER. LES VOSTRES OBSERVACIONS SÓN SEMPRE BENVINGUDES.
GRÀCIES PER LLEGIR-ME!

atram.