Assassinat

Un repte poètic, una bona variació! No tenia ni tinc cap problema amb ell, em sembla perfecte que el facis (no hi havia limitacions, ja ho vaig dir!).

El poema comença amb un ritme molt marcat (amb cadència de tango?) que de cop queda estroncat. Jo potser hauria seguit una mica més amb ell, per clavar-nos "el punyal" una mica més endavant. Els altres versos de la estrofa són durs, una mica incomprensibles... La segona estrofa m'ha agradat, és cadenciosa, delicada. La tercera estrofa, dura altra cop, és com un insult, llençat a la cara, o així em sona, una clatellada. La quarta, altre cop més delicada, tot i que al final em falla una mica el ritme, si és que en vol tenir. La cinquena, "esperaré", sembla dita en veu baixa. I l'última, és una sentència, de mort, en certa manera, o pitjor encara. I qui ha mort? No ho tinc clar, jo sóc sovint molt obtús... Es la primera persona, o la segona, de fet, la que mort? La segona persona com a gènere? Perquè li parles a algú, i no està clar qui és, no sembla que ens amenacis a nosaltres, i per tant, serà que de fet parles a tu mateixa, o a l'altre, pensat com a persona abstracte?

Bé, ja veus que a mi se me'n va molt la "pilota". Però m'ha agradat molt, és un poema que a base de llegir-lo va guanyant i guanyant, que tot i que costa rítmicament té un no sé què que el fa hipnòtic.