Assassinat en el circ

Un relat de: Josep Bonnín Segura

Patapam, li ha pegat el pallasso que porta el nas de bolla vermella, amb una massa de joguina. Catacrac ha sonat quan li ha endevinat el cap i el pallasso dels faldons blancs i el guardapits brillant ha caigut per terra de la pista. Els nins riuen i els pares també. Feia estona que no venia el circ al poble. El dia abans d'obrir al públic, els nins havien pogut anar a veure amb els pares, els animals que després formarien part de l'espectacle. Lleons, tigres, elefants i un cocodril molt llarg i que mirava als vianants des de la seva gàbia amb un posat d'indiferència.
En Joan s'havia posat el vestit dels diumenges. Anar a la carpa el dissabte horabaixa per veure les feres salvatges l'entusiasmava i valia la pena el sacrifici de posar-se una roba a la que no estava massa acostumat. Els carretams dels artistes estaven en plena activitat. I als afores alguns estaven assajant els nombres per acabar-los de perfeccionar pel dia següent.
Les taquilles estaven atapeïdes de pares i nins fent cola per poder comprar les entrades.
Rodejant la carpa, les avellaneres havien obert les seves parades i oferien cotó ensucrat, pomes confitades, tambor d'ametlla i moltes d'altres llepolies que feien salivera per les flaires que s'anaven desprenent. Tot estava tranquil i en pau. Ningú podia sospitar el que l'Emili estava preparant a ca seva.


L'Emili una bona peça. Havia format part de la policia social el temps d'En Franco i ara amb la democràcia recent instal·lada, molt jove i tendre encara. Li estaven cercant les puces.
Li havien obert un expedient i estaven a punt d'expulsar-lo del cos. Únicament mancava que la sentència a la demanda per tortures, fos ferma i els seus dies de policia haurien acabat. Ell que tan bona feina havia aconseguit fent cantar a aquells putes esquerrans, i estossinant a qualque advocat massa progressista, que l'únic que no volien era fer feina i que es preocupaven de coses que no tenien ni perquè. Quantes vegades no havia rebut enhorabones dels seus superiors.
Havia deixat una bona part de la seva vida a aquella tasca, no havia pogut fundar una família, i l'única atlota que havia tingut l'havia deixat després de tantes plantades com li havia fet. Això encara l'encoratjava més. La feina era la feina i no hi havia horaris. De sobte li pagaven d'aquella manera. Ben igual com si fos un ca brut i purulent i el tinguessin que llevar-se'l del mig amb una puntada de peu. Ja havia sofert massa humiliacions. Ara els faria saber qui era. El deixaria un record gravat a la memòria, malgrat fos el darrer que fes.
Mentre aquells pensaments li rondinaven pel cervell, acabava de treure el carregador d'un rifle amb mira telescòpica. Era la nineta dels seus ulls. El tenia prou ben amagat, ja que l'havia comprat en el mercat negre a un traficant d'armes. D'alguna utilitat tenien que ser els seus contactes. Menys mal que havia tingut la precaució de guardar-lo en una espècie de secret, darrera d'un prestatge que semblava fitxo. Així s'havia lliurat de què li prenguessin quan van ordenar l'escorcoll de casa seva. Li cercaven les pistoles que no havia entregat. La de reglament que emprava quan tenia que fer alguna detenció o malbaratar alguna de les tantes manifestacions on s'infiltrava, perquè així els anti aldarulls tinguessin al moment idoni per actuar, i apallissa a aquella mena de vagues. I l un revòlver que el tenia a la tauleta de nit, ja que mai és sabia. S'havien donat per conformats quan se les varen emportar, però ell en el fons se'n fotia.


En Joan l'hi demanà al pare si li comprava una bolla de cotó ensucrat. El pare mirar el rellotge per veure si no era massa tard, ja que després segurament no hi hauria manera de fer-lo sopar. Al final accedir, encara era d'hora. A En Joan, la textura del cotó quan es desfeia als llavis sempre li havia produït una sensació de pessigolles, que li feien arrufar el nas. Després venia aquella dolçor tan agradable que es fonia a la llengua.
-Pare mira, aquell elefant, si devora, n'hi ha un de petit, pareix en Dumbo.
Les exclamacions d'En Joanet eren constant, i el pare escoltava amb una
paciència fora de mida, ja que quan es feia una mica el desentès , en Joan l'estirava de
la manega de l'americana, fins que tornava prestar-li atenció.
Anaven ja una mica cansats i encara els quedava una estona per arribar a
casa.
El primer que havien fet havia estat la cola per comprar les entrades i ara ja les tenien.

El pare d'En Joanet, el Sergi era advocat. Durant el temps d'estudi a la Universitat havia format part dels diversos comitès que treballaven per intentar que la dictadura s'acabés d'una vegada. El generalíssim estava ja a punt d'espifiar-la i anar-se'n a millor vida. Però la repressió s'estava accentuant de cada vegada més. Pareixen les darreres copejades de la bèstia. Ara s'estava dedicant a esbrinar les diverses actuacions d'aquella policia creada pel règim en contra de qualsevol cosa que fes olor a democràcia: La policia social.
Sabia que molts d'arxius havien estat destruïts, però malgrat tot, també les forces democràtiques tenien infiltrats dins de la policia, i alguns s'havien pogut posar a resguard. Aquests eren les proves evidents del que havien fet. En poques paraules, a segons quins els tenien enganxats pels ous. I els ferien el procediment judicial i democràtic. Era important establir-se a la justícia i a l'estat de dret cosa que ells no havien fet. Això no importava. Si se'ls tenia que jutjar es tenia que fer adequadament.
L'Emili sabia que demà seria el dia clau. Al poble on vivia l'advocat que l'havia posat contra les cordes un tal Sergi Amorós, no es perdria la funció del circ amb el seu fill. I sabia que aquell fill de puta, li tenia que pagar tot el que li havia fet. Quan li arribaven aquests pensaments, és prenia un glop de conyac, encenia un cigarret i s'aconseguia tranquil·litzar. El que tenia que fer , per fer-ho be, s'havia de realitzar amb la sang freda. Ell prou sabia que les visceralitats únicament podien produir eren errades. La fredor i la meticulositat tenien que ser constants.

En Joan es despertà xisclant. Un malson. A l'instant aparèixer la mare a l'habitació. L'abraça. El consolà acaronant-li els cabells.
-Mare, l'he vist
-Que has vist Joan?
-Un home, allà a dalt dels trapezis
-Has tingut un malson, tranquil·litzat
-No mare, que l'he vist, ens apuntava amb una escopeta i havia començat a disparar, la gent corria cap a la porta i un policia ha tret la pistola i també ha disparat.
-El pare estava malalt , tenia sang.
-Deixeu estar, ara et duré una mica de llet calenta
-No mare, no t'envaís
La mare es va quedar a la cambra, fins que en Joan tornar agafar la son. Sortir amb molt de sigil. I tancar la
porta procurant fer el mínim de remor.
Arribar a la seva cambra, i en Sergi , s'havia despertat i l'hi demanar:
-Que ha estat
-Res, En Joan ha tingut un malson i he estat amb ell fins que s'ha tornat quedar adormit
-Be, doncs no ha estat res, i tancar la llum de la llàntia.

Faltava a prop d'una hora per les cinc. L'Emili sabia que per passar el rifle, l'hauria de dur desmuntat. S'havia fet dues borses que enganxades amb un cinturó li permetien portar-lo i quedava ben dissimulat davall de la gavardina color beix que s'havia comprat. Sabia que no tenia que ser ni dels primers en arribar ni dels darrers per no tenir que fer cola massa temps. I que tenia que aprofitar una part de l'espectacle que atragués força l'atenció de la gent per poder agafar la posició precisa i muntar l'arma.
El Sergi sortir de casa amb en Joan. A la mare no li agradava massa el circ. Quan arribaren a la carpa, no hi havia massa cola.


Des d'un cotxe que es trobava bastant allunyat, en una espècie de descampat, un home amb uns prismàtics observava els que esperaven per entrar a la carpa. Fixar la mirada en el Sergi que estava a punt d'entrar i exclamar: Fill de puta, d'aquí a un ratet me les pagaràs totes juntes. Comença a resar si en saps.

Deixar la novel.la sobre la tauleta de nit. Pressentia el final. D'aquell autor ja havia llegit altres llibres quasi tots sobre situacions que passaran durant la transició democràtica. Sabia que era advocat i que s'havia especialitzat en destapar les bestieses de la policia social durant la dictadura i que l'havien assassinat d'un tret un dia que anar a veure una funció de circ amb el seu fill. De cada vegada, li costava menys creure en l'existència de les premonicions.
En Joan Amorós estava a punt d'acabar la carrera de dret. S'especialitzaria en dret penal i un dels seus màxims objectius era el de reobrir el sumari de l'assassinat del seu pare. Ja que per les seves investigacions és va sobreseure. El motiu era que l'assassí del seu pare, el varen trobar mort a terra amb un tir de rifle a la boca. S'havia suïcidat. En Joan sabia, pels retalls de diari que la mare havia guardat, que Emili, el policia social que havia disparat contra el seu pare, era únicament un peó i que darrera d'ell hi havia els vertaders culpables. Descobrir-los i que se'ls jutgés, era un deute amb el seu pare. No podien en absolut quedar en la impunitat. També sabia que pus mai tornaria al circ.








Comentaris

  • Bueno...[Ofensiu]
    rapsodia15 | 03-04-2006

    No acaba d'estar malament però la veritat és que es fa un poc pesadet. També és un poc embullós.

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

407 Relats

921 Comentaris

537805 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!