Assaig de carta per a aclarir pensaments.

Un relat de: Roserdeljardi

"Amics serem sempre". Aquesta és la teua última frase abans del petó de comiat. Em deixe dur per les teues paraules, per les teues mirades i pels teus camins. Significa això que et vull? Significa que ets més que una amistat? T'ho he dit aquesta vesprada, jo ho he pronunciat, la meua veu va respondre al meu mandat, però… Ho va fer el meu cor? Tu estàs segur que et vull. Jo he sofrit molt i em nege a pensar en un nou amor, i més quan tu vas ser l'últim.

Sobretot perquè em costarà poquíssim voler-te i molt temps oblidar-te. Han passat dos anys i encara em pregunte si et vull, encara que ho faci sense jo voler-ho. És veure un correu teu en el meu compte i obrir-lo el primer de tots. Són tots aquests batecs accelerats els quals em fan dubtar de mi. Vull pensar que t'he oblidat, però no puc. Vas ser tan delicat que vas deixar com resposta als meus sentiments una afirmació que no era un si, ni un no, però que es decantava per alguna cosa que no m'ajuda a deixar de pensar en tu, a perdre l'esperança, i tanmateix em vaig resignar a anar oblidant-te, sense matar l'esperança.
El pitjor per a la meva és que encara m'agarre a aquest clau cremant que és simplement una frase per a no ferir-me, tampoc fuges de la meva vida, segueixes aquí, sent un amic dels quals realment existeixen en la meva vida, i encara que ja mai parle de tu amb ningú, quan tanque els ulls i pense en el que és important per a mi, tu estas aquí i mai desapareixes. Per això avui quan m'has besat, m'he preguntat si et volia prou, perquè de tant que ets per a mi no vull fer-te mal. Perquè es que encara que no desitgis fer mal ho fas igualment, com et va passar a tu amb mi. I no sé que fer mes. No vull equivocar-me. Et vull, i això ho saps, com dius. Però no tot és voler-te ara. Ja no conta solament això. Si no seria massa perfecte. Acaba de passar-me el que tant vaig voler que succeís, i no se si és bo o dolent, per molt que segueixi volent-te, per molt que estiguis aquí al costat de la meva ànima per tant de temps.

Tot el que hi ha escrit mai m'atreviré ha dirte-ho. Es massa bó que sem hagi complit un desig, i tinc por que després de la sort vinga la desgràcia. No seria extrany, veritat?

Comentaris

  • Arbequina | 10-09-2007

    He llegit aquest assaig de carta per aclarir els pensaments i t'he de dir que m'ha sorprès moltíssim. Primerament, perquè tracta un tema i una història recomplicadets, segon perquè, en base a la teva bio, és un relat prou madur com per ser escrit per una noia de 15 anys.
    Certament el final és desconcertant, aquesta mena de paranoia amb un desig complert, però bé, les noies sempre em sorprendran, amb aquest tipus de coses.
    La pega és que a cops es fa inintel·ligible, i que hi ha alguna falta ortogràfica. Però en general està força bé.
    Res, que m'ha agradat el relat.

    Una abraçada.

    Arbequina

  • L'estimes ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 10-09-2007 | Valoració: 10

    ... i el desitges, només et falta que el veges bonic i aleshores fruiràs d'allò més bé, i sobre tot voldràs tenir-lo, però no et preocupes hi ha al món més de 3.000.000.000 d'homes, tu saps el que és eixa xifra? els hi ha per a totes les edats i sexes.

  • Jo crec que l'estimes ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 10-09-2007 | Valoració: 10

    ... i sí tens raó encara que no volem fer mal ho podem fer, mira tots som persones que vivim aïllats i el que per a uns és un insult, la teva manera de ser per exemple per a altres potser una benedicció i per altres pots ser-los indiferents. Pel fet mateix de viure o de menjar o de estimar o de moure'ns i ocupar un espai violentem l'altri. A més l'individu s'identifica violentant l'altri, és a dir que per a que jo pense d'alguna manera cal que m'enfronte amb altres, o per la mateixa acció de parlar estem violentant al nostre interlocutor. Vinga no et ratlle més boniqueta, i molts petons i una forta abraçada.

  • Aixó és molt dur.[Ofensiu]
    Nyaelven | 12-12-2006 | Valoració: 9

    Gràcies per comentar-me. El teu relat mostra la confussió molt bé. És díficl desitjar una cosa i tenir-la, perquè a vegades preferiem el desig. Segueix així.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: