Assaig de carta per a aclarir pensaments.

"Amics serem sempre". Aquesta és la teua última frase abans del petó de comiat. Em deixe dur per les teues paraules, per les teues mirades i pels teus camins. Significa això que et vull? Significa que ets més que una amistat? T'ho he dit aquesta vesprada, jo ho he pronunciat, la meua veu va respondre al meu mandat, però… Ho va fer el meu cor? Tu estàs segur que et vull. Jo he sofrit molt i em nege a pensar en un nou amor, i més quan tu vas ser l'últim.

Sobretot perquè em costarà poquíssim voler-te i molt temps oblidar-te. Han passat dos anys i encara em pregunte si et vull, encara que ho faci sense jo voler-ho. És veure un correu teu en el meu compte i obrir-lo el primer de tots. Són tots aquests batecs accelerats els quals em fan dubtar de mi. Vull pensar que t'he oblidat, però no puc. Vas ser tan delicat que vas deixar com resposta als meus sentiments una afirmació que no era un si, ni un no, però que es decantava per alguna cosa que no m'ajuda a deixar de pensar en tu, a perdre l'esperança, i tanmateix em vaig resignar a anar oblidant-te, sense matar l'esperança.
El pitjor per a la meva és que encara m'agarre a aquest clau cremant que és simplement una frase per a no ferir-me, tampoc fuges de la meva vida, segueixes aquí, sent un amic dels quals realment existeixen en la meva vida, i encara que ja mai parle de tu amb ningú, quan tanque els ulls i pense en el que és important per a mi, tu estas aquí i mai desapareixes. Per això avui quan m'has besat, m'he preguntat si et volia prou, perquè de tant que ets per a mi no vull fer-te mal. Perquè es que encara que no desitgis fer mal ho fas igualment, com et va passar a tu amb mi. I no sé que fer mes. No vull equivocar-me. Et vull, i això ho saps, com dius. Però no tot és voler-te ara. Ja no conta solament això. Si no seria massa perfecte. Acaba de passar-me el que tant vaig voler que succeís, i no se si és bo o dolent, per molt que segueixi volent-te, per molt que estiguis aquí al costat de la meva ànima per tant de temps.

Tot el que hi ha escrit mai m'atreviré ha dirte-ho. Es massa bó que sem hagi complit un desig, i tinc por que després de la sort vinga la desgràcia. No seria extrany, veritat?