Aspror

Un relat de: Vallespir

Te n'adones, ara? Ja no pots tornar enrere. Jo ja t'havia anat deixant senyals aquí i allà, però tu no t'hi fixaves, o potser et feies l'orni. Però ara ja has obert els ulls. Has vist com he abraçat aquell cos jove, ple de salut, curull de projectes i, ale hop!, m'has descobert del tot. I és clar que sí. Perquè hi sóc. Sempre hi he estat, ben a prop teu, parlant-te a cau d'orella, xiuxiuejant-te abraçades.

I és que fa tant de temps que observo el vostre pas caduc, tant de temps que atalaio les vostres fugisseres glopades d'aire, que confesso que no em deixeu de sorprendre. Desorientats? No sabeu per on tirar? Collons! Davant vostre, l'única certesa que dóna valor a la vostra existència, l'únic tronc prou arrelat que podríeu abraçar tantes vegades i al qual sempre us obstineu a ignorar.

Però tu sí que em veus ara. I tant. Ja has comprovat el poder de la meva abraçada. Doncs, sisplau, ara que em mires fixament, escolta'm, i escolta'm bé. S'han acabat els dubtes, els interrogants sense resposta, les pors i les angoixes, els "i ara què faré?"... Sí, ja ho sé, ja ho sé, us parlen tothora de futur, de transformacions, de progrés. Oi que sí? Us parlen de productivitat, de ser competitius, d'invertir en qualitat, d'avançar. Oi que és això? I diuen que si no ho feu esteu morts -quina gràcia!, de morts parlen-. Doncs sàpigues que a tots ells, a tots aquells que parlen, un per un sense excepció, els aniré també abraçant. Com abraçaré el director general del banc propietari del teu pis o el cap que et demana més rendiment si vols promocionar, com abraçaré l'amant de la teva dona... (ai!, pobret, que no ho sabies...). I com t'abraçaré a tu també, arribat el moment.

Fixa-t'hi, no tens massa més crèdit. És, doncs, l'hora d'escoltar-me, l'hora d'escoltar-te a tu mateix. Ara que m'has vist has copsat que en el món no hi ha res més sinó tu, perquè quan arribi el dia assenyalat, siguis on siguis, al sofà de casa teva o enmig d'un concert multitudinari, seràs tu l'objecte exclusiu de la meva abraçada. Així què? Que vols tocar el fiscorn? Doncs, fes-ho. I no triguis. Però abans, corre, vés a l'escola, recull els nanos i abraça'ls; estrenye'ls tanta estona com puguis i no els deixis anar. Alerta!, però, sobretot no els diguis res, no els parlis de la teva descoberta; són massa tendres. No han de saber encara el secret que tu i jo compartim; no cal que sàpiguen que, ja hores d'ara, segon a segon, també ells són més a prop dels meus braços.

Comentaris

  • kogyjahi | 12-04-2020

    This is my first time i visit here. I found so many interesting stuff in your blog especially its discussion. From the tons of comments on your articles, I guess I am not the only one having all the enjoyment here! keep up the good work
    Zahnarztpraxis Zürich

  • Xc nkck[Ofensiu]
    kogyjahi | 11-04-2020

    I like this post,And I guess that they having fun to read this post,they shall take a good site to make a information,thanks for sharing it to me.
    https://xosovui.net/xsmb

  • d dv vv[Ofensiu]
    kogyjahi | 10-04-2020

    Hello There. I found your blog using msn. This is an extremely well written article. I will be sure to bookmark it and return to read more of your useful information. Thanks for the post. I’ll certainly comeback.
    cupom de desconto amazon

  • Xc nkck[Ofensiu]
    kogyjahi | 10-04-2020 | Valoració: 9

    It’s appropriate time to make some plans for the future and it is time to be happy. I have read this post and if I could I wish to suggest you few interesting things or advice. Perhaps you could write next articles referring to this article. I desire to read even more things about it!
    cupom de desconto amazon

  • kogyjahi | 05-04-2020

    Excellent article. Very interesting to read. I really love to read such a nice article. Thanks! keep rocking.
    Thi công rèm văn phòng

  • kogyjahi | 02-04-2020 | Valoració: 8

    I can set up my new idea from this post. It gives in depth information. Thanks for this valuable information for all,..
    car stereo installation

  • Tota una advertència...[Ofensiu]
    Fredegard Dogwood of Shadydowns | 09-06-2008 | Valoració: 10

    ...que hem de tenir en compte. Una manera encertadíssima de recordar-nos l'abraçada final.

    Una abraçada.

  • uf!...[Ofensiu]
    Clar de lluna | 11-05-2008

    ...fa pensar, fa pensar molt! És dels que t'has de rellegir i rellegir perquè una primera lectura no aporta tot el que explica el relat. Bon relat per molts aspectes: perquè obre ulls, perquè diu més pel que no dius i perquè està molt ben escrit.

    Una abraçada!


  • Fins i tot[Ofensiu]
    RATUIX | 09-05-2008 | Valoració: 9

    sonava com si algú me'l llegís amb una veu fonda i ronca. Té tot el tò entre amenaçador i d'avís que ha de tenir. M'encanta.

  • Hola, Roger[Ofensiu]
    allan | 09-05-2008

    Torno en aquest relat teu que em va impactar especialment, peruè he llegit la teva entrada al fòrum, i vull dir-te que m'has fet molt feliç, i que crec que en un temps tornaré a penjar coses- i estaré més activa x aqui.
    Segueix escribint amb aquesta mestria, amic. Un petò, fins aviat

    s.

  • Hola Vallespir[Ofensiu]
    brumari | 01-03-2008

    Terrible monòleg. Un soliloqui que ens entestem en no escoltar i penso que fem bé, perquè si no podríem parar bojos.

    Ara bé, tu planteges l'error d'ignorar l'existència d'aquest personatge que tots, fins i tot els nens, "segon a segon, també ells són més a prop dels meus braços", tenim tan i tan a la vora. Un error, sí, perquè la ignorància de la mort ens incapacita per relativitzar els conflictes de la vida.

    Un magnífic relat i una bona reflexió.

    Gràcies pel teu comentari.

    Una abraçada

  • Intens.[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 21-02-2008 | Valoració: 10

    La primera lectura m'ha servit per llegir-lo, la segona per gaudir-ne els petits detalls que amagues en el relat, van sorgint d'entre les paraules senzilles a primera vista, tan evidents que ens passem la vida ignorant-les.
    Tots acabem parlant del mateix, d'allò que ens fa marxar d'aquesta realitat que vivim i de le que esperem que com a mínim ens recordi una persona, tot i que la mort ens porti el registre amb fidelitat.
    La vida és el present, la mort el passat. Potser serà millor viure el present que el passat ja se'ns endurà.
    M'ha agradat doncs.

    Salut i abraçades.

    Ferran


  • molt bó[Ofensiu]
    ANEROL | 16-02-2008 | Valoració: 10

    me'l he cruspit el teu relat

Valoració mitja: 9.43

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vallespir

Vallespir

29 Relats

94 Comentaris

37543 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
Cinc dies després que Neil Armstrong plantés els peus sobre la superfície de la lluna, un bon professional de la medicina que no volia perdre's uns dies de vacances va decidir de treure'm de l'escalfor materna tot i la meva rotunda oposició. En l'agosarada i brusca acció mèdica, ben poc va faltar per a que mare i fill deixéssim d'existir.

De si ha resultat o no transcendental aquell fet llunyà, de si aquell primer plor ha marcat o no el meu recorregut vital i, sobretot, de si ha pogut impregnar algun dels caràcters que en aquest espai he anat i aniré vessant, no en tinc ni la més remota idea.

Essent, però, innegable la força dramàtica d'aquell terrorífic primer dia a la Terra poc després de l'esperançador primer dia a la Lluna, no podia obviar-ho de cap manera en la meva biografia d'un espai virtual literari.

I què més? Doncs, em sembla que res. Estic convençut que no he estat protagonista de res tan veritablement novel·lesc en la resta de la meva existència. Només desitjo que aquest trànsit vital de tonalitat sèpia no es noti massa en els meus relats i que algun d'ells pugui passar com a petita (sempre falsa, però) creació.

Roger